Elpidio José Silva: “Abans de jutjar un corrupte, s’ha de tenir tota la llista del seu patrimoni”

Justícia Després de 22 anys treballant amb discreció a la judicatura, s’ha fet famós per haver portat a la presó dos cops Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid. Per això assegura que el persegueixen tots els poders fàctics. Ara promociona un partit polític

Explica tot el que li permet la seva professió al llibre La justicia desahuciada (Planeta). Els casos Blesa i Banc de Miami són dues línies d’investigació sobre la gestió de l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. Elpidio José Silva (Granada, 1959) assegura que l’entitat va pagar un sobrepreu de 450 milions pel City National Bank i que, a més, va segregar l’operació en dues parts per justificar el que va pagar. D’altra banda, el cas Blesa examina la gestió del directiu al capdavant de Caja Madrid des del 1996, especialment els crèdits concedits a l’expresident de Viatges Marsans Gerardo Díaz Ferran. Per tot plegat, Miguel Blesa va ser empresonat per Silva per segona vegada el maig del 2013 durant 15 dies. Els dos processos estan “dormint” a causa de la pressió rebuda, remarca. El jutge està suspès des del juliol, mentre espera sentència d’una denúncia per prevaricació. Ara vol actuar al marge de la justícia, a través d’un partit polític.

El llibre insinua que no hi ha separació de poders a Espanya...

Intento explicar quin és el context de treball de la justícia quan els imputats tenen certa rellevància social. El dret penal econòmic no serveix per a res. Les regles del joc estan trucades. No hi ha justícia. La base del procés penal data del 1882. En aquella època no hi havia delictes corporatius, ni estafes, ni alçament de béns. Tot ha quedat envellit.

Amb tot, vostè afirma que quan un banquer ha estat investigat, acaba a la presó...

Això és cert. El banquer major del Regne va ser Mariano Rubio. També Mario Conde. I Blesa. Hi ha hagut tres responsables bancaris a la presó. Després hem de considerar José María Ruiz Mateos en delictes corporatius.

Són pocs, no? Només amb tots els despropòsits que s’han destapat...

Tot va molt lent, però hem obert una porta contra els mals gestors, que com a mínim se’ls imputa. Hem de tenir present que estem parlant d’una entitat financera important. Caja Madrid, després Bankia, era una entitat sistèmica. Si feia fallida, possiblement arrossegava amb ella tot el sistema bancari. A més, tenia una representativitat enorme perquè era el banc de Madrid, de la capital. Això, pel que fa a valor reputacional, és important. Les caixes jugaven un paper molt important de capil·laritat. S’ha d’investigar a fons. I atenció, aquest linxament que se m’ha fet a mi crec que també va dirigit a altres jutges, perquè vagin amb molt de compte.

¿Era hàbil Blesa tapant la seva suposada trama?

Com que els gestors que han actuat criminalment a Espanya ho han fet amb la confiança que hi havia total impunitat, doncs la veritat és que una vegada que s’investiga estan tots agafats perquè... ¿Té cap sentit que tot el correu de Blesa s’enviés a través del correu corporatiu? ¿No ho hauria pogut fer a través d’un correu personal? Tots estaven molt confiats.

¿Es pot fer alguna cosa per evitar les apropiacions il·legals?

La llei d’enjudiciament criminal espanyola preveu les oficines de recuperació d’actius, que no hi són.

Què hauria de fer una oficina de recuperació d’actius?

És un invent bàsicament de la llei antimàfia nord-americana. Consisteix en el següent: abans d’investigar, de jutjar un corrupte, s’ha de tenir tota la llista del seu patrimoni, s’ha de fer una relació de tots els béns que es puguin embargar als delinqüents. Això ha de ser previ. Si no, després ja no s’hi és a temps i ho treuen tot del mig. Això ha de ser previ. És fonamental que el dia que jo comenci a investigar a qui sigui tingui un mapa sencer de tots els comptes, per si s’ha d’embargar tot des del primer dia. Fins i tot en les normatives més avançades estem reconeixent el decomís sense condemna.

No n’hi ha prou amb la presó?

El corrupte on sent dolor és en el diner. El que persegueix. Hem d’entendre que tenim el millor sistema penitenciari del món. El delinqüent passa dos o tres anys a la presó, on està ben atès. Al cap dels tres anys el corrupte surt i té un capital de 300 milions d’euros. No està malament, no?

Alguna crítica al Banc d’Espanya, però cap a la CNMV...

La CNMV hauria hagut de vigilar les fusions fredes, els anomenats SIP, que han estat una vergonya. Això consisteix en el fet que ara vostè i jo ens donem la mà i els nostres patrimonis ja estan units. I comencem a fer-la grossa.

Així doncs, ¿hem d’entendre el seu futur fora dels jutjats, en la política?

És que el meu procés s’eternitzarà. Hem de ser els ciutadans els que ens plantem. Per això publico el llibre i per això inicio un moviment polític.

Renovació Democràtica Ciutadana (RED). Què pretén?

Remoure aquesta situació de corrupció i crear una associació, una xarxa contra la corrupció, que sostindrà querelles ciutadanes, perquè com que el fiscal no acusa, i entenc que no tot ha de quedar en mans d’un sindicat com Manos Limpias, s’ha de crear un moviment ciutadà. També volem impulsar una renovació del sistema educatiu espanyol. Com a advocat tinc un avantatge, que no em poden recusar.