Barcelona.El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) espanyol és l'organisme que agrupa totes les entitats financeres encarregat d'assegurar els dipòsits dels clients dels bancs fins a un màxim de 100.000 euros per cada titular. Això significa que sobre uns dipòsits totals d'1,2 bilions d'euros, el sistema n'assegura gairebé 800.000 milions. Aquest màxim garantit es va establir el 2008 a partir dels 20.000 euros de límit fins a aquell moment. De totes maneres, la capacitat financera de l'FGD és limitada perquè depèn de les aportacions que hi fan els bancs. El 2011, l'últim any disponible, l'FGD amb prou feines va registrar superàvit. Després de registrar pèrdues de 8.554 milions, amb un dèficit patrimonial superior als 2.000 milions, els bancs van fer una aportació conjunta de 2.346 milions per equilibrar els comptes.
En principi, si un matrimoni manté en un banc un compte corrent amb 3.000 euros i un dipòsit a termini de 40.000 euros, en cas que l'entitat entri en crisi, la garantia dels dipòsits pujaria a un total de 100.000 euros si figura com a titular un dels cònjuges. Si els dos són titulars la cobertura garantida arribaria als 200.000 euros. És evident que en tots dos casos recuperarien només els seus dipòsits de 43.000 euros.
Des de finals del 2011 el Fons de Garantia de Dipòsits també ha hagut d'assumir part del rescat de la CAM i d'Unnim. L'FGD, que està tutelat pel Banc d'Espanya, ingressa uns 900 milions anuals (l'equivalent del dos per mil dels dipòsits que tenen els bancs), però ha de completar aquesta quantitat amb les derrames realitzades per cobrir els dos rescats esmentats.
