L'Estat adjudica Novagalicia al veneçolà Banesco per 1.000 milions

Barcelona.L'entrada de capital de l'Amèrica Llatina al mercat financer espanyol segueix a bon ritme. La primera entitat financera veneçolana de capital privat, Banesco, ha resultat la guanyadora de la subhasta pública de Novagalicia, l'entitat resultant de la fusió de les dues antigues caixes gallegues. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va emetre un comunicat ahir al vespre en el qual destacava que Banesco pagarà 1.003 milions d'euros, un preu que inclou la venda de dues carteres de crèdits impagats.

El 40% es desemborsarà quan es firmi l'operació i la resta en terminis fins al 2018. L'entitat llatinoamericana, presidida per Juan Carlos Escotet -que té arrels gallegues i asturianes-, mantindrà la seu al territori, segons van explicar fonts del sector. Escotet volia consolidar la seva presència al sector bancari espanyol, després de la compra just fa un any de Banco Etcheverría, una entitat participada en un 44,7% precisament per Novagalicia. Posteriorment, a l'abril, també es va interessar per una altra filial de la mateixa entitat, Banco Gallego, que al final va anar a parar a mans de Banc Sabadell. Una de les raons va ser la necessitat de trobar una solució per a les participacions preferents de Banco Gallego amb un comprador que tingués seu al mercat espanyol.

Així, la insistència de Banesco i el suport del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, han estat cabdals per al resultat de la subhasta, tenint en compte que el problema de les preferents de Novagalicia sembla encarrilat. De fet, Banesco s'adjudicarà el 88,3% de Novagalicia (63% del FROB i 25,3% del Fons de Garantia de Dipòsits), perquè un altre 9% va passar a ser propietat dels preferentistes (un 7% inversors institucionals i un 2% de clients minoristes) amb els bescanvis fets a l'estiu. D'aquesta manera, la barrera que suposava la gestió de les preferents en el cas de Banco Gallego ara ha desaparegut.

Banesco ha estat la gran guanyadora de la subhasta, la primera de les sis vendes fetes durant els últims anys de crisi (CCM, CAM, Unnim, Banc de València, Banco Gallego i Novagalicia) en què l'Estat ha ingressat diners. Fonts del sector van remarcar que la gran banca espanyola "no té diners per adquirir entitats". Banc Sabadell, CaixaBank i el BBVA es van quedar les altres cinc entitats subhastades per un euro, i en gairebé tots els casos amb esquemes de protecció d'actius (EPA).

Això sense comptar amb els sanejaments que ja s'han dut a terme, que en el cas de Novagalicia s'eleven a 9.050 milions. Amb el pagament de 1.000 milions de Banesco, el FROB redueix la xifra dels ajuts que ha destinat a l'entitat. Per la seva banda, CatalunyaCaixa pot seguir els passos del banc gallec d'aquí pocs mesos. El fet que el FROB hagi descartat les ofertes dels tres grans bancs i dels fons Guggenheim i JC Flowers i hagi optat per qui oferia més diners pot marcar el futur de CatalunyaCaixa, que ja va suspendre la segona subhasta perquè l'Estat es va negar a plantejar una EPA. Ara falta que hi hagi bancs que ofereixin diners pel banc català.