El Sabadell es queda gratis el Banco Gallego
Barcelona.El Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) ha tardat tres dies a tancar la venda del Banco Gallego. Després de la duresa exhibida per l'organisme de l'Estat en l'anul·lació de la subhasta de CatalunyaCaixa, l'operació de l'antiga filial de Novagalicia apareixia com un punt d'inflexió i calia filar prim en els serrells. Dimecres passat el FROB ja va avançar que seria el Sabadell qui es quedaria l'entitat gallega, però faltava per concretar un detall tan rellevant que és si l'Estat aconseguiria ingressar diners en la venda d'un banc públic.
Fins ara totes les privatitzacions han estat negatives , que vol dir que el FROB o el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) han hagut de posar-hi diners. En el cas de CatalunyaCaixa el Banc d'Espanya va pressionar, empès per Brussel·les, per aconseguir que els compradors presentessin ofertes amb valoracions positives, però no se'n va sortir.
Al final la col·locació del Banco Gallego s'ha quedat a mig camí entre les condicions de les primeres subhastes i la de CatalunyaCaixa. El desllorigador ha estat una solució de compromís per al venedor i el comprador.
Així, el Banc Sabadell aconsegueix comprar per segona vegada una entitat per un euro (la primera va ser la CAM). Això també significa que el FROB no aconsegueix rendibilitzar les subhastes perquè, fins al moment, en cap dels casos ha pogut vendre-les per més que el preu simbòlic. Les quatre operacions fetes (la CAM, Unnim, el Banc de València i el Banco Gallego) han passat a mans privades per un euro. En les dues primeres el FGD va acceptar un EPA (esquema de protecció d'actius), mentre que en el cas del Banc de València (CaixaBank) va ser el mateix FROB qui va garantir les pèrdues futures, per la possibilitat real de liquidar l'entitat valenciana.
La negativa a un esquema de protecció per a CatalunyaCaixa va ser la raó de fons per declarar-ne deserta la venda. Els candidats van témer un deteriorament futur dels crèdits a pimes i particulars, i la venda va quedar en no res per segona vegada. La situació s'ha reproduït en el cas del Banco Gallego, tot i que és evident que les dimensions d'aquests dos últims casos no són comparables.
Ampliació de capital
D'aquesta manera, la solució pactada ha estat que el FROB injecti 245 milions d'euros en una ampliació de capital, que servirà per sanejar totalment el balanç. "Així, ja no cal una EPA", van afirmar fonts pròximes a l'operació. Després de traspassar al banc dolent els actius immobiliaris tòxics i de rebre la capitalització corresponent, el Banc d'Espanya va valorar al febrer en 150 milions negatius el Banco Gallego, una situació que va compensar, en part, amb la injecció de 80 milions en ajuts.
L'ampliació de capital ara prevista equilibrarà el patrimoni de l'entitat venuda, però pot no ser suficient. Així, en els pròxims mesos el Sabadell podria fer una altra ampliació, de manera similar al que va passar a la CAM. Amb el Banco Gallego, l'entitat que presideix Josep Oliu incrementa la seva quota d'oficines a Galícia fins al 7% i passarà de les actuals 28 sucursals a 145. Això vol dir que es convertirà en la sisena entitat de la comunitat. Oliu va explicar en un comunicat que l'operació "permet integrar una entitat prèviament sanejada pel FROB i amb una xarxa especialitzada en pimes i banca personal".
Els actius totals de l'entitat adquirida sumen 4.200 milions, amb 3.000 milions en recursos i una inversió creditícia de 2.200 milions. El Sabadell incorporarà 125.000 clients. La xarxa global del Banco Gallego està formada actualment per 183 oficines, amb una plantilla de 737 persones.
