El govern de ZP en funcions indulta Alfredo Sáenz
BARCELONANingú hi comptava, però finalment el govern socialista en funcions va concedir ahir l'indult al conseller delegat del Banco Santander, Alfredo Sáenz. L'afer, produït fa 17 anys quan Sáenz era president de Banesto, s'havia convertir en una patata calenta per al president sortint, José Luis Rodríguez Zapatero, que finalment ha optat per tirar pel dret. L'indult parcial també beneficia l'advocat Rafael Jiménez de Parga i l'exdirectiu de Banesto Miguel Ángel Calama.
Fonts del sector financer van reconèixer la sorpresa pel moment de la decisió, just en el període del traspàs de poders al PP, però també van destacar que ja era hora que es posés punt final a un tema que representava inhabilitar temporalment un dels principals directius bancaris espanyols, que actualment és el gestor del primer grup bancari de l'Estat. Alfredo Sáenz arrossegava des del març passat la sentència del Suprem, que el va condemnar a tres mesos de presó i inhabilitació del càrrec per un delicte d'acusació falsa contra uns creditors de Banesto. El govern va concedir ahir l'indult parcial, que "commuta la pena imposada d'arrest major i l'accessòria de suspensió de l'exercici professional per una multa màxima prevista en la legislació" (podria ser de 288.000 euros), segons remarca la nota del ministeri de Justícia emesa ahir, que el portaveu del govern, José Blanco, no va voler ampliar.
Només va reconèixer que el tema s'havia tractat en el consell de ministres i que normalment no es donava més informació en els indults que s'aprovaven, informa Efe. Blanco va afegir que desconeixia si l'assumpte s'havia tractat amb el PP, tot i que aquesta setmana, el futur president del govern, Mariano Rajoy, s'ha entrevistat a la seu mateix del partit amb els presidents del BBVA, Francisco González, i de CaixaBank, Isidre Fainé. Amb el màxim responsable del Santander, Emilio Botín, hi va parlar per telèfon, segons van assenyalar fonts del sector. En qualsevol cas, ni el govern en funcions ni el PP van posar més llenya al foc. Així doncs, Alfredo Sáenz no haurà de deixar el seu càrrec. Aquesta va ser la gènesi de l'afer.
L'origen del conflicteEl Santander compra Banesto el 1994, quan Sáenz el presideix
El Santander adquireix Banesto en subhasta, després que el Banc d'Espanya l'intervingués el 28 de desembre del 1993. El grup inicia llavors una estratègia de recuperació de crèdits dubtosos, i en aquest període és quan interposa una querella per una presumpta estafa i alçament de béns contra els empresaris Pedro Olabarría, Luis i José Ignacio Romero i Modesto González Mestre. El Santander reclama 3,6 milions d'euros.
Presó preventivaEl jutge Lluís Pascual Estevill va admetre la querella
Els quatre industrials van rebre una ordre de presó preventiva de part del jutge Lluís Pascual Estevill, que al cap d'uns anys, el 1996, li va comportar una condemna per prevaricació i detenció il·legal del Tribunal Suprem. La causa contra els industrials es va arxivar.
El contraatacRafael Pérez Escolar presenta una querella contra Sáenz
Els empresaris afectats i Rafael Pérez Escolar (va ser conseller de Banesto durant l'etapa de Mario Conde) van optar llavors per presentar una querella contra Sáenz. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir el maig del 2006 continuar amb el seu tràmit.
CondemnaL'Audiència entén que Sáenz va pressionar els industrials
A finals del 2009, l'Audiència Provincial de Barcelona va entendre que l'actual conseller delegat del Santander tenia coneixement que els fets imputats als empresaris no eren certs, i que va actuar d'aquella manera només per pressionar-los.
La condemna va arribar als sis mesos de presó per un delicte continuat d'acusació i denúncia falsa. En canvi, Sáenz va resultar absolt d'un altre delicte d'estafa processal, després d'estimar parcialment un recurs. Després del recurs pertinent, el Tribunal Suprem va reduir la sentència a tres mesos de presó i suspensió de càrrecs en entitats financeres. Sáenz va acabar demanant l'indult al govern.
