REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Misc 23/06/2013

Els afectats per les preferents clamen per una banca ètica

Hi ha famílies que poden haver pagat 11.200 euros de més des del 2009 per la clàusula terra

i
Toni Garganté
3 min

BarcelonaContra "la penyora social de la crisi". Amb aquesta sentència, el portaveu de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Aicec-Adicae), Àlex Daudén, resumia l'objectiu de la manifestació d'ahir al centre de Barcelona. Els participants a la convocatòria (es va repetir en 25 capitals espanyoles més), mig miler segons l'organització i la meitat segons la Guàrdia Urbana, van reclamar més transparència i un tomb ètic a les entitats financeres, i van demanar a l'administració central que augmentés el control a la gestió dels bancs, "ara que Miguel Blesa -expresident de Caja Madrid- torna a ser al carrer", va argumentar Daudén recordant l'excarceració recent de Blesa dijous, per l'operació de compra d'un banc a Miami.

La concentració va anar al migdia des de la delegació del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya fins a la plaça Sant Jaume, on es va llegir un manifest amb el lema "Contra els fraus financers, canviem la banca". Gran part dels participants a la convocatòria eren afectats per la venda de participacions preferents i deute subordinat, però també n'hi va haver que protestaven per les clàusules terra a la seva hipoteca, i fins i tot clients enganxats a l'estafa filatèlica dels casos Fórum i Afinsa, un afer de ja fa set anys. Tot plegat, més d'1,4 milions d'afectats en aquests "abusos" financers, segons les dades dels organitzadors.

El memorial de greuges va abastar des de les 500.000 famílies hipotecades en una "situació social límit" i les 250.000 que han perdut el seu habitatge des de l'inici de la crisi als increments de les comissions dels serveis financers bancaris, va explicar Daudén. En concret, les accions de l'agrupació d'usuaris de la banca volen trobar solucions a quatre problemes que s'han enquistat al sector financer durant els últims anys de crisi.

Participacions preferents

Segons les dades d'Aicec-Adicae, hi ha uns 600.000 afectats a Catalunya (3 milions a Espanya) per aquesta mena de productes anomenats híbrids , que no solen tenir caducitat i depenen dels beneficis de l'entitat que els ha emès. L'agrupació d'usuaris demana la devolució de tots els diners invertits. La majoria d'entitats del sector ja han bescanviat les preferents. Ara el problema es concentra principalment en els tres bancs públics: Bankia, Novagalicia i CatalunyaCaixa.

Els clients d'aquesta última entitat que han optat per demanar un arbitratge ja han aconseguit 5.769 laudes favorables per part de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, per un valor de 110 milions d'euros. Els inversors de preferents i deute subordinat de CatalunyaCaixa tenen temps fins al 12 de juliol per sol·licitar l'arbitratge, i els de Bankia (on s'inclou Caixa Laietana) fins al 30 de juny.

Clàusules terra

Unes 800.000 famílies catalanes estan "condemnades a unes hipoteques que contenen clàusules abusives", va indicar Daudén. Al conjunt espanyol la xifra s'eleva fins als quatre milions de clàusules terra, que han suposat que "una família hagi pagat 11.200 euros de més en la seva hipoteca des del 2009", va insistir. Els bancs van seguir recomanant aquests límits, que impedeixen reduir el cost de la hipoteca quan l'Euríbor baixa per sota d'un nivell establert, tot i que ja sabien que els tipus d'interès baixarien, va argumentar el responsable d'Aicec-Adicae.

En aquest sentit, aquesta setmana el president de la patronal bancària (AEB), Miguel Martín, s'ha afanyat a explicar que les clàusules terra ajuden a reduir la variabilitat dels tipus d'interès.

Assegurança de crèdit ('swap')

Un altre tema similar és el de les assegurances firmades a banda d'una hipoteca (swap ), que fixen un tipus d'interès fix sobre un de variable. És a dir, si l'interès pactat se situa per sota de l'Euríbor, l'entitat financera paga la diferència al client, però si se situa per sobre serà l'usuari qui compensarà el banc. El propietari d'una hipoteca amb una clàusula d'aquesta mena hi surt guanyant en èpoques de tipus d'interès baixos com l'actual.

La queixa dels representants d'Aicec-Adicae és que aquesta mena d'assegurances es van comercialitzar especialment el 2009, quan l'Euríbor estava en màxims del 5%. La vida d'una hipoteca és molt llarga, cosa que suposa que podrien tornar a encarir-se els tipus d'interès.

El frau de Fórum i Afinsa

El frau de Fórum i Afinsa va afectar 33.000 famílies, unes 470.000 a escala estatal. Aicec-Adicae ha proposat que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) compri el deute que va provocar l'estafa filatèlica. D'aquesta manera, cada afectat recuperaria fins al 85% dels estalvis dipositats en segells, amb un límit de 20.000 euros per creditor. Àlex Daudén va remarcar que aquesta mesura beneficiaria els afectats i, a més, no provocaria un augment del dèficit de l'Estat, tenint en compte que l'ICO és un organisme públic.

stats