Barcelona.El pes del crèdit ha d'estar en relació amb el del PIB. Els dos indicadors econòmics s'han reduït amb la crisi, però de manera desigual. Així, amb la caiguda del PIB dels últims anys s'hauria de produir un desendeutament addicional del crèdit viu de 380.000 milions d'euros per recuperar l'equilibri. Aquesta és una de les conclusions del primer informe del Club de Prospectiva Econòmica del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Aquest desendeutament pot trigar entre dos i tres anys a produir-se, el mateix temps que es necessita perquè es recuperi la demanda i torni a rajar l'aixeta del crèdit bancari, va explicar el catedràtic de la UAB Josep Oliver, un dels economistes presents en la presentació de l'informe, juntament amb el degà del col·legi, Joan B. Casas, i els economistes Francesc Raventós i Ferran Sicart.
El crèdit a l'Estat arribava el 2007 -en el moment més àlgid de la bombolla immobiliària- al 169% del PIB, mentre que la mitjana europea estava situada en el 113%. Això significa que s'ha de fer un ajust del crèdit de 60 punts, va argumentar Oliver, que va afegir que, tot i que la crisi va començar el 2008, el procés de desendeutament de les famílies no es va iniciar fins al 2010. Aquest despalanquejament s'ha reduït del 227% del PIB del 2010 al 212% el 2012. Però encara hi ha necessitat de mantenir l'ajust, perquè la Unió Europea demana que s'arribi a la seva mitjana, situada en el 160%, una xifra que suposaria una reducció afegida de 380.000 milions.
Sanejament bancari
És clar que aquest desendeutament no és l'única variable que s'ha de produir, van explicar els autors de l'estudi. També s'ha d'aconseguir el sanejament definitiu del sector bancari, una reducció del dèficit i mantenir la balança comercial exterior positiva, "una situació que només s'ha produït dues o tres vegades des dels anys 60", va destacar Josep Oliver. El catedràtic d'economia de la UAB va indicar que amb un creixement del PIB nominal del 4% (un augment de l'economia de l'1% més un increment de preus de l'ordre del 2,5%) en un termini de dos anys i amb aquesta reducció del nivell del deute es podria tornar a compassar un creixement econòmic sostingut.
D'altra banda, Ferran Sicart es va mostrar partidari que les empreses redueixin la dependència del sector bancari i es financin cada cop més a través dels mercats de capitals. Això sí, hauran d'augmentar el seu nivell de transparència.
