Les grans fortunes busquen refugi a la UE
Barcelona.Gairebé dues terceres parts dels diners de les grans fortunes mundials reposen en paradisos fiscals lligats a la Unió Europea (UE). Segons un estudi d'Intermón Oxfam, dels 14 bilions que pertanyen a grans patrimonis individuals que circulen lliurement, més de 9,5 bilions s'amaguen en paradisos d'ascendència europea, com per exemple Luxemburg, Andorra i Malta. Els rendiments perduts d'aquestes quantitats via impostos arriben als 80.000 milions (120.000 milions a escala mundial). Només el Regne Unit i els seus territoris dependents acumulen més de la meitat del total.
L'ONG, que va voler posar d'aquesta manera el contrapunt a la cimera de Brussel·les d'ahir, va denunciar que en un moment en què tant els països rics com els pobres pateixen per les mesures d'austeritat i les retallades dels pressupostos, "aquests diners amagats podrien suposar finançament per a serveis públics com la salut i l'educació".
Aquestes quantitats perdudes representen el doble del necessari perquè cada persona pugui viure amb més d'1,25 dòlars al dia, és a dir, per acabar amb la pobresa extrema. Oxfam ha identificat 50 jurisdiccions amb tractament fiscal generós, segons l'Oficina General de Comptabilitat dels Estats Units, i hi ha afegit dos paradisos més: Delaware i els Països Baixos. D'aquest conjunt de països, 21 estan relacionats amb la UE i 10 són britànics (Anguilla, les illes Bermudes, les illes Verges Britàniques, les Caiman, Gibraltar, Guernsey, l'illa de Man, Jersey, Montserrat i les illes Turks i Caicos).
L'entitat calcula que el 19,5% dels dipòsits del món pertanyen a persones que els mantenen en paradisos fiscals. Aquest percentatge s'obté dels informes trimestrals del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), que analitza els fons externs dels bancs en una sèrie de paradisos exempts d'impostos. També s'han utilitzat les estimacions fetes per autoritats nacionals com el Banc dels Països Baixos i el Fons Monetari Internacional (FMI), que valoren el compliment d'alguns països amb lleis contra el blanqueig de capitals. Els arguments d'Intermón fins i tot assenyalen que el 19,5% aplicat és una "xifra conservadora", perquè "els dipositants nacionals també podrien ser estrangers encoberts". En tot cas, Intermón es queixa que la falta de transparència impedeix aclarir aquests conceptes.
En aquest sentit, l'organisme internacional fa servir l'informe de Credit Suisse sobre la riquesa mundial ( Credit Suisse Global Wealth Databook ), que calcula que l'any passat la fortuna financera neta mundial es va situar en els 94,7 bilions de dòlars (sense comptar les propietats), si s'aplica el 19,5% referit a un total de 18,5 bilions de dòlars que es dipositen en països tercers.
Acabar amb la misèria extrema
El director general de l'ONG, José María Vera, va explicar ahir que si aquests diners generessin impostos s'aconseguirien "ingressos que duplicarien la xifra necessària per acabar amb la misèria extrema al món".
Una altra de les mesures que demana Intermón des de fa temps és l'aplicació com més avait millor de la taxa de transaccions financeres als bancs, que permetria recaptar fins a 5.000 milions només a Espanya, segons els càlculs de l'ONG. Part d'aquesta quantitat permetria garantir una renda mínima per a gairebé 450.000 llars. També es podria recuperar part de les retallades que s'han practicat en els nivells de cooperació internacional.
