Toni Gomila
23/05/2013

Ara i sempre

1 min

Una entitat que marcà una època entre el jovent del meu poble fou el Club Esportiu Olímpic. Samarreta blau fort com la capçalera d'aquest diari, dues línies verticals, grogues i primes, a l'esquerra del cor. Pedrera de mites de l'esport local, els nostres herois eren els de S'Olímpic. En canvi, pels equips dels pobles veïns aquells gladiadors eren L'Olímpic. Estàvem orgullosos d'aquell equip casolà i proper, i que als altres generava el respecte suficient com per canviar l'article. Un matís, un simple detall carregat de significat. Un imperceptible gir lingüístic que, mirat de cua d'ull -com pretenem observar des d'aquesta talaia-, ens descriu el batec sincer, la veritat més íntima exhalada en paraules. Les nostres, en aquell cas, amb un article proper, gens fat. Les dels veïns, precedides del prestigi, la sacralitat, la grandesa, la importància, aplicada d'una forma que només un coneixement profund i inconscient del nostre sentir en garanteix un ús correcte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Avui transcendim Es Balears, proper, casolà, d'aquí, i esdevenim L'Ara, propi, de casa, de tots. Fixau la imatge del moment en què la saviesa popular a l'hora del bateig natural i espontani l'anomena amb literari: vol un diari dels grans. Alta és l'exigència de la voluntat: pedrera de pensament, qüestionador de doctrines, dinamita pels dogmes i guàrdia de les essències; exemple de veritat, allargador de vista i eixamplador de visions; desemmascarador de la mentida i pou de coneixement; i al capdavall, cohesionador d'un poble. Aquest és el peatge que exigeix aquest article nostrat i literari, sinònim d'importància, d'alt nivell i de respecte. Que en sigui i en siguem mereixedors, Ara i sempre, pels segles dels segles.

stats