Bon gust

Benvolguts, som la tortuga i som tornada per cloure les pàgines d’aquest desembre. Teologia, Geometria, Decència i, per acabar, Bon Gust. La vida és una ironia, i tot pasturant entre la barbeta del betlem em plau, com sempre, allargar la vista.

Veig el portal amb el guardaespatlles d’Utz Claassen de Sant Josep, i una digníssima Vivian Caoba de Verge Maria plorosa de contenta. El 'bourceló' del PSM i l’ase d’ERC mossegant i estirant un braç perhom del MESsies, amb una diarrea de vots que un Pastor vora la Font del Pi arreplega amb un paner foradat. L’arcàngel Bartomeu Penya bolles a l’aire canta meravelles mallorquines, damunt el portal on Antonio Gómez penja, a un xalet de Guix o Formentor, 'cortina y cortina' de llengües –tantes mai!–. Ben a prop, un caganer restret prem amb Casta i crida escanyat a la puríssima: ‘Maria, t’ho faria cada dia! Sabes que te quiero disir? Ehñ?’. La Paca i tres camells duen 'oro negro del mar balear', encens de fems irlandesos i mirra, que no sabem per a què serveix però n’hi duen molta.

Pel camí, dotzenes de pastorells vestits a l’ample i penedits duen covos de duros al Messies: na Munar amb un rebosillo de retxes; en Matas amb uns calçons amb bufes plens de bitllets de 500; en Vicens amb les sabates dels Reis amb ordi i tres mil euros; n’Ordines, el pot de Cola-Cao i el canet rater; i una teringa llarga llarga d’expiadors de culpa. Més enllà, en Company amb un John Deere obre un vial verd per fer-hi un riu de paper de plata. Damunt la penya d’un coll, el 'jues-Castro' amb uns filats aplega tords un darrere l’altre, i ara ha embolicat una tórtora reial envoltada de corbs. Penjat de 's’àrbol' amb un fil de pescar, un 'sernícalo' qui comanda davall un esbart de cent mil estornells que el concaguen de verd a les totes.

Davall la taula, un flexo de llum vermell il·lumina un infern ferest: Madame Twitter amb cuiros que només tapen mugrons i trau sodomitza descambuixats de l’STEI i l’Assemblea; el Cid de los Campos de Castilla arrabassa ungles a directors d’Institut; un 'enxufat' crema socorrat i allà 'Deyà', dins una caldera disforja s’hi couen les ànimes de batles de Palma, Manacor, Ciutadella, Calvià, tot un consistori Eivissenc, dos Consellers de salut, tres d’educació, dos directors d’IB3 i altres caiguts en desgràcia. Biel Cerdà riu i cobra, i Serra Ferrer –escorxat al viu– menja sofre i escup espinagada.

I les tortugues, poble sobirà sense regne, sabem que mentre quedi barbeta al betlem, els humans pasturareu rodons, i de tanta desgràcia en fareu bulla i capejades resignades dins el bar. No sé jo, tortuga finita, acabar millor que plagiant Gabriel Galmés –aquell qui ens ensenyà la Teologia, la Geometria, la Decència i el Bon Gust de la Conxorxa d’Enzes de John Kenedy Toole–: 'totes aquestes coses ens agraden molt i ens fan tenir motius per esser feliços o, si no ho som, almanco sentir-nos-hi. No hem de voler ser nitos ni malaixamussos ni agres ni posar cara de llaga d’estómac cada vegada que ens trobam pel carrer (…) tot podria ser molt més guapo si féssem bona cara'.

Turistes d’aquesta plana, que tengueu venturós dos mil quinze.