Enigmes del Ser-hi

Amode d'inventari, tancam els ulls per revelar les imatges d'una setmana evaporada amb les primeres calors, a la fi, d'un estiu massa enyorat.

Entre els miratges que aixeca l'escalfor intensa, destaquen unes presències enigmàtiques. Enigmes del ser i de l'estar que sempre semblen aparèixer en les imatges, en allò visible i tangible, explícit. Tant, que creuen valer més que mil paraules. Els que els agrada allò tàcit, subtil, lleu, prefereixen la paraula. La paraula que evoca mil imatges. Mil enigmes.

Amèrica ens vetlla. Enigmàtica presència eterna. El nord d'Àfrica esclata, els seus carrers i places no són prou amples per contenir tanta opinió. El net d'aquesta situació és un altre enigma etern. Mentrestant, Europa s'inunda. Rius i torrents vessen, no hi ha prou jaç per a tanta d'aigua. L'enigma definitiu: era aigua que li faltava a Europa? A Mallorca, la paraula aigua la pronunciam afrancesada: 'aigo'.

A Balears hem passat la setmana parlant de llengua, de les enigmàtiques raons que ens duen a ser maleducats quan parlam dels camins de l'educació, de amb quines paraules educam. O de l'enigma de per què afegir una llengua n'ha de restar una altra. A Mallorca, la paraula llengua la pronunciam afrancesada: 'llengo'.

A Manacor, els esports principals s'han vestit de diumenge: a Roland Garros, el manacorí, amb espectadors de luxe, engrandeix el mite. A la pista dels cavalls, un altre manacorí es pren el luxe de no convidar a qui prefereix esser a París i no a la Gran Diada. Amor de Font, una egua jove, i Rafel Nadal, un jove tennista, trepitgen amb fermesa la terra batuda corresponent, forjant a cada passa un camí llegendari. Alguns espectadors estan més pendents de l'enigmàtica portada dels diaris de l'endemà: hi seré? A Manacor i a París, la paraula egua es pronuncia 'ego'. Egües seria 'egos'.