Estàtues de sal

Abans els reis veníen al gener, i ja som al juliol i encara no sabem si enguany els nous reis vendran a Mallorca, perdó, a Marivent. Diuen que a la reina nova no li fa el pes Portopí. I ja ho diuen que pagès nou molt de renou.

Al final de curs d’enguany s’ha barrejat l’avaluació escolar, la coronació del nou rei i el mundial de futbol. I si d’avaluar es tracta, podríem dir que tot són bones notes. El curs ha acabat, a la fi!, i a selectivitat els alumnes dels IES públics han brillat tant com els de Mare Alberta (per ventura un poquet més i tot, ja que s’ho han fet tots sols, no?), entranyable la imatge de les darreres religioses vestides com a tals a recollir premis i distincions. Anaven tan contentes, elles, com na Letícia i la seva besada de Judes al balcó del Palau Reial. “España mañana será republicana”, semblava xiuxiuejar-li a l’orella. I el mundial no podia anar millor. Quan guanyava el Barça vestit de Roja, s’engataven els cambrers, ara són els alemanys els que acaben ben mamats.

I és que ara tot va una seda: la presència de la família reial a la nostra illa major ens ofereix un turisme de reality show. S’ha solucionat el conflicte lingüístic, aquí ja no parlam, ni rallam, ara només fel·lam a les totes. El Govern de l’Opus amb una mà premia les monges i amb l’altra diu que tothom és lliure -íntimament- de menjar el Calippo que vulgui. Els alemanys aquí, almanco, orinen pels carrers, en canvi al Brasil ho fan a la cara dels brasilers i a la vista de tothom. Els irlandesos ens envien fems per cremar, en canvi els anglesos ens envien els fems per engatar-los. I és que som uns sortats, tenim els reis per figurar, llengua per llepar, monges per perdonar i guiris per... vaja, que al final, tot és una qüestió d’educació, perquè, si no, això semblaria SaMoMa i Gomorra.