Increïble

Lectors, disculpau: els esdeveniments durant els quinze dies de sainet reial m’han fet veure que la nostra societat, més que madura, és podrida. El que està passant no és creguedor.

No ho és que després d’enterrar Suárez i aforar el Rei vell enmig de lloances a la modèlica transició, a Sant Joan s’obri una fossa comuna d’afusellats republicans i sigui notícia per ser un fet excepcional i la primera.

No és creguedor que davant una vaga de fam de quaranta dies l’al·ludit no mogui ni un pèl. No sé si és gomina genètica la que impedeix qualsevol moviment, o la permeabilitat del crani que filtra dita gomina i rosteix el cervell i la humanitat congènita que els suposadament cristians contenen. No és creguedor que un President, presumptament demòcrata, digui que abans de Franco hi havia monarquia. No és creguedor aquest acte de desmemòria històrica i cinisme. I no ho és encara que parli del repadrí del Rei nou, promotor de la dictadura de Primo.

No és creguedor que Felip VI just després de ser coronat no convoqui plebiscit per tal que els súbdits ens manifestem. I no ho és perquè guanyaria per aclaparadora majoria.

No demanàrem als nostres padrins per què lluitaren amb els nacionals perquè entenguérem que analfabetisme, servilisme i església eren elements que decidien per ells. Però no serà creguedor quan els nostres néts ens demanin què férem i on érem davant aital panorama.

Per mi, que li diguin Rey, i que puguin ocupar dos dies cada any el Palacio Real de Madrid, com els senyors de Ciutadella ocupen es Born. M’agrada, és una curiositat històrica que ens ajuda a entendre d’on venim. Ara, venerar l’hereu d’una família com a constitucional cabdill suprem de l’estat i els exèrcits és una aberració històrica, no la passada, sinó la que construïm a partir de just avui dematí.