Admir n'Alvaro Middelmann perquè mufa. Fa uns quinze dies afirmava que la privada gestiona millor que la pública. I la setmana passada assegurava que per la seva rendibilitat, l'aeroport de Palma és una llepolia , i en parlar de privatitzar-lo observava que li preocupa molt que la seva gestió es dugui sense atendre la insularitat i els interessos de l'illa . Un llibre obert: aquest és el bessó de la qüestió.
La privada gestiona allò rendible, atès que si no ho és, no té gens de sentit esforçar-se a perdre doblers. I encara que tota empresa amb la seva activitat generi un benefici social, en parlar d'insularitat, d'interès general, o d'altres condicionants que fan que una activitat no sigui viable econòmicament, la privada no hi intervé, no hi té cabuda.
Per això els humans han creat, amb ingent esforç, l'estat democràtic. Per equilibrar, per fer-se càrrec d'allò necessari però que no genera diners. Per fer aeroports, si cal deficitaris, per tal que les companyies aèries obtinguin beneficis, que és una de les fórmules consensuades, a dia d'avui, de garantir la mobilitat dels illencs, per exemple.
I aquests dies el carrusel parlamentari, ple de música i llumets, gira i gira entre lloances i retrets, fins a marejar l'espectador, que, perduda la noció del sentit de tot plegat, no veurà un debat edificant cercant consensos per definir què és necessari, que és bàsic, que és imprescindible i què val cada cosa.
I no em mufi, senyor Middelmann, a mi tampoc no em val que, amb la llicència de no cercar el benefici, la pública no gestioni bé. També m'indigna. Per això procur, en tenir ocasió, no triar incompetents Madelmans o Barbies de cap color per dirigir la gestió de la pública .
