Mal pes cap

No hi ha res que emprenyi més durant les vetlades d'estiu que els adolescents motoristes que fan bramar les motocicletes en passar per davant les nostres finestres obertes o terrasses amb convidats.

En realitat no varien la direcció de la conversa, ni els continguts, ni ens fan canviar d'opinió, només interrompen puntualment les nostres vides, i així les nostres vetlades han d'aturar-se per esperar que acabi de passar el maleducat ciutadà.

Aquests adolescents que procuren alterar el que sigui del mecanisme mecànic per tal de generar encara més renou, potser pretenen cridar la nostra atenció, o la d'alguna al·lotella en qui tenen interès, o potser per fer avergonyir o enfadar els pares i veïns. Potser només ho fan per tal que el renou i el motoret els sacsin les bosses testiculars produint-los algun ignot plaer. No ho sabem.

Com tampoc sabem quin és el canvi de papers d'algun pare i fill motorista il·lustre, en què el fill es presenta seriós i reflexiu i el pare contínuament bramant sobre qüestions lingüístiques. No sabem quins són els motius que l'empenyen a bramar escapament lliure sobre una llengua, catalana, que ni empra, ni estima, ni coneix, amb l'excusa de defensar una altra llengua, més mallorquina, que ni empra, ni estima, ni coneix. I tampoc no sabem què li han fet els espectadors catalans del Circuit de Montmeló, per ser objecte de tan furibundes bramades. Ni tampoc sabem què en pensa, quan el seu fill llueix al cas l'escut o motius al·legòrics al Barça. No sabem si pensa que amb aquestes bramades obtindrà algun rèdit, ni si l'obté d'alguna manera. No sabem quina casta de plaer testicular li produeixen aquestes envestides. En qualsevol cas, el que sí sabem, és que els motoristes que empren un bon casc com el seu, si tenen mal pes cap , ben segur no són crosteres.