“Mrs. Marshall”

M’AGRADA PASTURAR tranquil·la per una d’aquestes rodones elevades de la carretera d’Algaida a Palma. Hi ha trànsit, però amb això de mostrar evidències de la crisi, ara a les rotondes hi ha més herba i menys cotxes d’alta gamma airegen airbags els diumenges dematí.

ELS DIES FEINERS ÉS un maldecap, no s’hi pot anar, molta furgoneta, molt de cotxe comercial, camions i fum, quant de fum! Per això, els dies de cada dia pasturam tranquil·les sense creuar fins a la rodona i ens col·locam al recer d’un cotxe llarg, amagat darrere una mata grossa, a la dreta anant a Palma. Col·loca uns aparells davant el volant i allà està. De tant en tant sona un aparell i el que fuma diu Opel tal, Renault qual, i així durant hores. Conten les llebres, que tot ho saben, que a la rodona de la botiga de mobles n’hi ha uns altres que multen els Opels i Renaults tal qual els dicten els del cotxe.

AVUI, PERÒ, la cosa anava tan tranquil·la que hauríem pogut arribar a la rodona de davant el cadàver del bou d’Osborne, si no ens hagués detingut un espectacle digne de veure. Hem vist una teringa de furgonetes i cotxes amb llumenetes blaves, i homes verds vestits amb guardapits fluorescents a cada rodona, creuer, portell i cantonada des de Son Sant Joan fins ben endins de Ciutat. Una invasió marciana!

LES LLEBRES HAN ARRIBAT amb les orelles que brunzien. Ve la reina! I gràcies a ella tots els homenets de verd de l’illa i part de fora estaven destinats a cobrir-ne el recorregut! Avui no hi seria el cotxe negre i els seus amics per multar els treballadors que van o tornen de fer un jornal, podríem arribar a la rodona a pasturar!

LES LLEBRES, ELS CONILLETS, les tortugues i tota quanta animeta pasturava damunt aquell turonet han aturat d’engronsar el barram per uns instants, i alçant les celles han afirmat que fins i tot al llunyaníssim planeta Mart trobarien estrany que una al·lota que es passeja tota sola -o quasi- durant quatre dies -o quasi- del mes d’agost per Jaume III o amb el tren de Sóller, ara, que ve a treure’s el certificat d’amiga dels desvalguts inaugurant un congrés de voluntariat se li hagi de dispensar tan demencial benvinguda..

SI MIL, i una nits una tortuga xerràs, no n’explicaria res tan bàmbol. Les llebres anaven enceses, els canots dels homes de verd han sentit olor, i han començat a cercar llorigueres i totes han partit escapades. Nosaltres ens hem arrecerat dins la closca, ben a ple. Duim la closca aferrada i no fugirem, no passeu pena, no com aquesta reina que li han de posar cinc-cents policies perquè dins aquesta illa no hi aguanta i passen pena que els fugi.

EL CAS ÉS QUE AVUI no han fet doblers en multes, els ha estat igual la seguretat viària dels autònoms; que han fotut una doblerada en benzines i personal vetlant carreteres i desvetlant els ciutadans; que han fet tant d’enrenou que enviar-li un taxi hauria estat -per discret- molt més segur; que han fet un cas de genteta a una senyora que estiueja aquí per força; i cap dels qui han corregut com llebres a fer-li cas fa anys que no fa cap activitat de voluntariat. Marcià.