Opinió 27/02/2014

El duel

i
Toni Gomila
2 min

Penombra humida. Només es sent una gotera persistent i lenta i els alens bronquítics dels reunits. Calma tensa. Un rellotge marca l’hora en punt. La porta s’obre i amb el raig de llum entra l’enviat del Govern. Les ordres són clares, el president no vol que ningú li robi protagonisme, l’esperpent d’aquell club s’ha d’acabar.

-Señó, vamo a procedé a celebra er duelo. Vamo a hacé un sortei de laj’arma que he traigut, esto é, una ecccopeta del ayuntamien d’escorca; una pittola del municipà de Caimari, que me venia de paso, i una carabina que m’han prettao a la benemèrita d’Inca. Que s’asserquen lo’ padrino pa escojé la’jarma, la munició etta en la ottra meza.

-Ueeep!! Llorenç, i aquest garriguer mos duu escopetes més tortes que Judes! Au au au, ja te duré jo un bona ximbomba i les esclates a tonades pobleres! -crida en Toni Ballador.

-Soy el apoderrado del señiorr Utz, i ya tenemos nuestrra arrma sekreta. Podemos negociarr usarrla o no, el señiorr Utz tiene mucha punterria y no falla nunka en el blanko donde disparra -afirma sever un alemanyot de clatell descambuixat.

-Negociarr? No negocii res jo! -crida Cerdà mentre agafa la pistola del municipal de Caimari.

En veure’l amb la pistola, Serra tira la ximbomba d’en Ballador i agafa l’escopeta del garriguer d’Escorca. Tots dos corren cap a la taula a carregar de cartutxos i bales. Els segurates d’en Claassen els fan la traveta, mentre en Terrassa ho conta tot pel mòbil a un altre. En Serra agafa en Claassen per la perruca postissa i aquest enverga coça al barram d’en Cerdà. Terrassa crida ‘Goool’ pel mòbil. Pim, pam, pum, pena. Fum. Silenci.

L’equip visitant surt al camp. Sis familiars de l’equip visitant seuen, tapats amb una manta, a la tribuna buida. L’àrbitre entra als vestuaris locals, una rata berena.

stats