La nit i el dia

AVUI FA UN DIA POLSÓS i a Menorca les vaques pasturen immòbils. Les carreteres han minvat la presència urgent de visitants que frissen i prescindeixen del paisatge i de la tranquil·litat que compraren damunt catàleg. Les escasses construccions relaxen la vista, i dos tudons volen de tornada. Cau el sol damunt la mar de setembre, i en aquesta hora de tardor enguany m’entra una nostàlgia desconeguda, diferent de la d’altres setembres. Aquesta basca i una calorota malsana m’enganen i em fan creure que és agost i encara dura, i maldament faci ja tres setmanes que els humans són a la feina (si en tenen) i els infants, a escola (si en tenen), i encara que no hagi plogut ni fet cap menció d’arribar la tardor, la nostàlgia d’enguany m’amara la closca.

Trec el cap i ensum, i només sent flaires de licor vessat, de perfum barat en abundància, d’abric resclosit i naftalina amb caspa. No sent olor de solam de fullaca, ni de saó a la terra, no. L’estiu no és acabat, però sent nostàlgia. Dos homes granen fullets de les voravies, i restes d’invitacions i altres rastres que afirmen que anit ha passat cosa. Podria ser Eivissa, però és Palma.

M’acost a les vaques immòbils i silencioses, rumien manses i acumulen llet i paciència. No dic res. Les mir, ni em veuen. Call, escolt i sent nostàlgia. Si fos portuguesa afinaria un fado, però som d’aquí, i estic feta a la derrota.

El sol d’aquest estiu és un sol antic, del XVIII, de quan el rei sol campava pel món, i la reina mare feia i desfeia, i entre l’un i l’altra ens feien hereus d’una legítima que dura més que la meva closca, i d’un alou que es perpetua més que les meves ungles. El sol es pon, però no es ponen els reis ni les monarquies, i la fosca només arriba damunt les propostes de millora.

ELS HUMANS DIUEN QUE els escocesos volen ser anglesos; i que el millor són les nacions grans; i que els britànics fan bé de no voler ser europeus; i que els va millor tots sols; i que són molt civilitzats allà dalt; i que quan vénen aquí van molt mamading ; i que allà van al polling station ; i que quin exemple els britànics; Espanya ha de prendre’n exemple; prendre o aprendre?; i que independència vol dir més exèrcits; i que Europa ha d’anar unida; i que ells van millor separats; i que mira els russos quines formes; i que les normes són les normes; i que per què circulen per l’esquerra; i ... heu vist mai una tortuga menjar un gelocatil?

MENTRE EL MÓN VETLA pendent del sol del nou dia que hauria pogut néixer a Escòcia, una illa mediterrània lampedusiana s’esforça que ni l’art avanci una passa. Tota la nit és un artifici, un tuf espès i una alegria buida, no sé per què estan tan contents els humans, si totes les closques són buides, on són els caragols i les tortugues? On és la vida?

Arrossec el call del meu ventre per l’illa veïna i enfony el cap i les cametes dins la closca. Sent pena dels humans i del seu ordre. I sent una nostàlgia estranya d’un món que ja no serà. L’herència britànica de Menorca són les Highlands on pasturen immòbils les vaques. La resta, finestres i paraules.