Un paper ‘com mentres’

Mentre triem la fruita per la lluentor de la seva pell i no pel gust de la seva popa. Mentre triem els amics per com accepten les nostres idees i no per com argumenten les seves. Mentre valorem els mestres per les notes dels nostres fills i no per les anotacions diàries a l’agenda. Mentre diguem amén per inèrcia a qualsevol oració. Mentre anem en cotxe allà on podríem anar a peu. Mentre les bicicletes siguin per a l’estiu. Mentre oblidem les ressaques passades cada vegada que demanam nou licor. Mentre diguem t’estimaré sempre considerant que dins l’eternitat hi cap la finitud. Mentre no tenguem temps per a les reunions de pares. Mentre per saber el girant de les llunes mirem el calendari i una web per saber l’origen del vent. Mentre opinem que el nostre cas no és més que l’excepció assumible de la norma, i mentre pensem que la llei no és més que una qüestió de voluntat. Mentre existeixin realitats políticament correctes. Mentre els terminis siguin elàstics. Mentre els papers siguin paperassa. Mentre l’exigència sigui de dretes. Mentre la cultura sigui d’esquerres. Mentre la cultura no sigui. Mentre el verd sigui un color per a qualsevol peça. Mentre la veritat sigui opinable. I mentre la mentida pugui ser una opinió. Mentre les orelles siguin un apèndix per penjar-hi arracades. Mentre un pop pugui ser un animal de companyia. Mentre la drecera sigui més fàcil que el camí. Mentre un càrrec sigui una càrrega. Mentre fer feina sigui un privilegi. Mentre qui tengui bo voli. Mentre un sindicat sigui com un partit. Mentre qui no tengui bo redoli. Mentre un resultat electoral sigui una distribució d’escons. Mentre el poder no resideixi en el poble. Mentre la salut d’un estat la dicti la borsa. I la salut de les persones no compti. Mentre així visquem i mentre tot això facem, no hi ha mentre que hi valgui: així votarem.