Res hi ha criticable de l’acord lliure entre adults per a la pràctica remunerada del sexe. És una activitat plenament acceptada sempre que el vel de la discreció la protegeixi. El que provoca la nàusea és l’explotació indigna de la persona i la perversió de la llibertat, de la veritat, i els esdeveniments de les darreres setmanes produeixen una suma d’elements que frega la nàusea.
Els jutges sentencien que aquest govern -en plena crisi- s’augmentà el sou de forma il·legal, això és robar. El cap d’aquest govern, que ha fet lleis i decrets per eliminar la nostra llengua i els nostres símbols de l’àmbit públic i ha fet tot quant ha pogut per afeblir-los, ara fa ostentació de la simbologia dels valors més ancestrals, i això és prostituir aquestes icones. I fer-ho per aconseguir un benefici, això és proxenetisme. I que aquest governant digui que defensa ‘lo nostro’ quan ha demostrat tot el contrari, això és mentir, i pels que ho defensen de veres, una blasfèmia. I que el partit polític del govern demani descomptes als empresaris per als seus afiliats és anar de vius, passar-se de putes.
La dantesca exhibició de l’escala de collir figues amb el porquim penjat és la grotesca escenografia del botí de guerra, talment l’any 36 quan per Manacor es passejaven amb un filferro on duien clavades les orelles arrabassades a rojos afusellats.
Ni el més cegat fanàtic dels que dinaven davant aital decorat s’empassa que el president respecti cap dels valors que la sobrassada i l’escala pagesa representen, però no els tremolarà el pols a l’hora d’encertar el trau de l’urna. Callen i creuen, i en silenci observen que malgrat que el dia del judici final els homes no els castiguin amb el vot, tots saben que Déu els castigarà per lladres, per mentiders, per blasfems i per anar de putes.
