Al Mundial es juga un Kosovo-Sèrbia

Cap d’esportsGairebé el 8% de la població suïssa va tenir, en el seu moment, passaport iugoslau. Suïssa va obrir les fronteres a molts refugiats de guerra durant els anys 90, especialment albanesos, i el resultat ha sigut que en l’empat contra el Brasil de la primera jornada del Mundial quatre titulars parlen albanès a casa: Dzemaili, Shaqiri, Xhaka i Behrami. A més, Haris Seferovic és fill de bosníacs, i Josip Drmic i Mario Gavranović, de croats. El partit de la segona jornada contra Sèrbia, doncs, arriba amb molta càrrega política. Dels quatre suïssos de parla albanesa, un d’ells va néixer a Macedònia i els altres tres tenen les arrels a Kosovo, el territori de majoria albanesa que els serbis encara reclamen com a part del seu estat. Quan es va saber que Suïssa i Sèrbia compartirien grup, Shaqiri va afirmar que aquest duel el “motivava molt”, i Valon Behrami, que porta la bandera albanesa tatuada al braç, va dir que volia guanyar per dedicar el triomf “als seus familiars”. Els pares de Behrami eren albanesos de Kosovo que van perdre la feina als anys 70 i 80 quan van participar en manifestacions a favor de defensar l’autonomia kosovar. El govern de Belgrad va retallar les llibertats dels albanesos i molts funcionaris albanesos van ser acomiadats a mesura que polítics nacionalistes serbis, com Slobodan Milosevic, arraconaven el llegat de Tito. El pare de Granit Xhaka, migcampista titular, va ser empresonat durant els anys de presidència de Milosevic, i un cop va poder sortir d’una presó on havia estat torturat la família va fugir a Suïssa. Es calcula que uns 200.000 albanesos kosovars viuen a Suïssa, terra clau per a l’economia kosovar gràcies als diners que els familiars envien a casa. Fins i tot l’ex primer ministre kosovar Ramush Haradinaj va viure a Suïssa, on va fer d’entrenador de karate.

La premsa albanesa, i especialment la kosovar, ha preparat especials de televisió per al partit contra els serbis. I els Cascos Blaus, encara desplegats a la població de Kosovska Mitrovica, on un pont divideix la part sèrbia de la ciutat de la de majoria albanesa, han reforçat les mesures de seguretat abans d’un partit de gran càrrega simbòlica, ja que els pocs serbis que queden a Kosovo animen Sèrbia, evidentment. Per a molts albanesos, Kosovo hauria de formar part d’un gran estat albanès, però la comunitat internacional de moment ho bloqueja i ara hi ha dos estats de majoria albanesa: Albània i Kosovo. L’últim cop que Albània va jugar a Belgrad contra Sèrbia, de fet, es van produir incidents, ja que per als serbis la regió de Kosovo és una terra de gran valor sentimental perquè és on tenen les arrels. Aquí van perdre una batalla contra els turcs el 1389, derrota que celebren com la seva diada nacional. A Kosovo, però, fa molt que els serbis no són majoria. Ara hi viuen dos milions d’albanesos que, per un dia, animaran la selecció de Suïssa per fer la guitza als veïns, amb els quals van mantenir una guerra del 1996 al 1999 en què van perdre la vida més de 10.000 persones. Guerra que, de retruc, va reforçar el futbol suís amb els fills d’aquells que fugien de la mort.