Alcácer, l’heroi inesperat sota la pluja (2-1)
El Barça arriba a l’aturada de seleccions amb un currículum immaculat a la Lliga després de derrotar el Sevilla amb dos gols del davanter de Torrent
BarcelonaCom si encara li fes una mica de vergonya celebrar els gols, Paco Alcácer, xop de cap a peus, va buscar la pilota després de fer el primer gol del partit per amagar-la sota la samarreta i dedicar el gol a la filla que en poques setmanes vindrà al món. El davanter de Torrent va ser l’heroi inesperat del triomf del Barça contra el Sevilla (2-1), amb dos gols de davanter centre, d’aquells que ara falla un irreductible Luis Suárez. D’aquells que decideixen partits. I els va dedicar pensant en el futur, en la vida. Amb una rialla que compartien els seus companys. El Barça arriba a l’aturada de seleccions de novembre amb un currículum immaculat, havent cedit tot just un empat a la Lliga, tot i que el joc encara no és el millor. “Els resultats solen ser conseqüència del joc, ofensiu i defensiu. No demanarem perdó per guanyar”, deia Valverde, defensant els seus.
El tècnic va recuperar Iniesta i, amb ell, l’ordre. I va apostar per Alcácer, desconcentrant un Sevilla que va defensar-se amb marques individuals, ordenades i agressives, que van obligar Messi, molt ben mercat per Guido Pizarro, i companyia a picar pedra en un partit amb moltes vides, amb moltes fases i un munt de duels individuals. Sota la mirada de Jorge Sampaoli, seleccionador argentí i extècnic del Sevilla, va ser un matx en què Messi, que celebrava els 600 partits vestit de blaugrana, va cedir el protagonisme a un Alcácer que va fer-se un fart d’atacar espais, una declaració d’intencions d’un home que sap que ha vingut per ser suplent però que vol viure amb passió cada dia que sigui titular.
El Camp Nou últimament s’ha acostumat als triomfs dels seus homes i als ambients estranys, amb aficionats dolguts pel que passa als carrers, als jutjats i a les presons. Una afició que va trobar l’equilibri entre animar amb passió i reivindicar amb dignitat, tot i la presència de tants turistes que no volien quedar-se callats i preferien aplaudir cada jugada, ja que potser serà l’únic cop a la vida que podran veure en directe els jugadors d’un Barça connectat, concentrat. Un equip que va fer un pas endavant en millorar el rendiment, tot i que encara li quedi feina per fer. Sempre hi ha feina per fer. I el dia que algú creu que ja ho ha fet tot, queda més a prop de la derrota.
Segueix sent un lideratge amb algunes imperfeccions, però el Barça mana amb unes estadístiques que fan patxoca. A diferència dels partits contra l’Athletic Club i l’Olympiacos, el Barça va enlluernar durant bona part del matx, tot i que a la segona meitat es va acabar la gasolina, coincidint amb el canvi d’un Iniesta que després de rebre l’alta mèdica va entrar directament a l’equip inicial per deixar gotes de talent, detalls que marquen la diferència i defineixen l’estil d’un Barça que sap que toca gaudir del geni de Fuentealbilla cada dia que jugui, ja que li costa acabar un partit sencer. El Barça va recuperar un esquema molt reconeixible, amb el mig del camp de les grans ocasions, amb Rakitic i Busquets al costat d’Iinesta. Però Valverde va ser llest i va sorprendre en atac, amb dos davanters centre que van deixar fora de joc un Berizzo que va haver de refer els seus plans sobre la marxa.
No era un partit senzill per a Valverde, per la potència del rival i per les baixes de jugadors com Sergi Roberto. Semedo, però, no sol fallar quan li toca ser titular per la dreta. I malgrat que Umtiti, cosa estranya, va semblar una mica distret al costat d’un Piqué gairebé perfecte -només va fallar quan Pizarro va empatar superant-lo-, el Barça va deixar-se endur pel talent d’un Rakitic envalentit contra el seu exequip en uns primers minuts en què el Sevilla va limitar-se a sobreviure com va poder. Entre David Soria i la falta de punteria d’un Suárez divorciat amb el gol, però, l’equip de Berizzo va anar aguantant l’empat, fins a una errada d’Escudero que Alcácer va aprofitar per fer el primer gol. “Hauríem pogut fer més gols a la primera part. Tenen un bon equip i ens ha tocat patir a la segona, ja que se’ns posaven pel mig amb jugadors de nivell”, admetia Valverde, que no acaba de creure del tot en Denis Suárez.
A la segona part, el Sevilla va anar fent passes endavant a mesura que el Barça les feia endarrere. Sota un diluvi que no va parar de regar la gespa durant tot el matx, els andalusos van empatar amb un gran cop de cap d’un dels millors jugadors del dia, Guido Pizarro, però poc després Rakitic va enviar una pilota a l’esquena dels centrals sevillans que Alcácer, que estava a punt per ser substituït, va aprofitar. “A la posició on ha jugat havia fet un gran esforç. I no sempre té participació, he pensat que era el moment de canviar-lo”, justificava el tècnic blaugrana. Valverde va entendre els canvis que calia fer, amb Deulofeu i Paulinho reforçant el joc per evitar patir més del que tocava. “Marxar així a l’aturada de seleccions ens aporta molt”, va admetre el tècnic, mig satisfet, mig prudent.
