Més de 20.000 socis del Barça mereixen ser respectats
BarcelonaLa manera com Josep Maria Bartomeu s’aferra a la cadira és admirable. No tothom hauria aguantat tant, amb malabarismes legals per endarrerir una moció de censura que potser ja estaria enllestida si la directiva no hagués posat bastons a les rodes al procés, endarrerint-lo tant com ha pogut. Ara negocia amb el govern de la Generalitat per poder saltar-se els mateixos estatuts del club mentre amb la boca petita el president deixa entreveure que hi ha una conspiració política en contra seva. La junta veu fantasmes a tot arreu, cada cop més sola.
El Barça, tan envejat fa poc, ara és el club que carrega la llufa del 2-8. Un equip de futbol que no pot fitxar futbolistes perquè no té diners. De fet, ja no els podia fitxar abans de la pandèmia. Escudar-se en el coronavirus és no ser sincer, ja que els problemes econòmics venen d’abans. Però Bartomeu segueix aguantant. Els últims mesos ha jugat amb encert la carta de fer veure que plegarà. Amb el Barçagate ja va fer veure que potser plegaria. No ho va fer, i qui va marxar van ser els directius que no veien amb bons ulls el que havia passat. També es va filtrar que marxaria si Messi deia públicament que el problema era ell, però Bartomeu no tenia la intenció de fer-ho. Com tampoc tenia decidit marxar ara per defensar la salut dels socis, com si fos un president màrtir que cuida del seu poble.
La directiva de Bartomeu, cada cop més aïllada, intenta decidir com seran els seus últims mesos. I en la seva caòtica roda de premsa, amb respostes impossibles de seguir, Bartomeu va explicar que no vol dimitir i que, si la moció es vota, hauria de ser ratificat, ja que cal prendre decisions. Per primer cop, va fer campanya en públic a favor seu pensant en la tercera moció de censura de la història del club i va dir que és millor aguantar amb ell que tenir una junta gestora tres mesos que no pugui prendre decisions. Potser s’ha oblidat que els més de 20.000 socis que han donat la seva signatura sabien perfectament què demanaven. Demanen precisament que ell deixi de prendre decisions. El president que va prometre l’Espai Barça i ja abans de la pandèmia no aconseguia fer-lo realitat. El president que ha perdut el control del vestidor i de la massa salarial i no es parla amb Messi. El president que ha passat d’un triplet a una temporada en blanc. El president del Barçagate. Cap dels més de 20.000 socis va signar culpant la directiva de res relacionat amb la pandèmia. La ferida era anterior.
