El Barça aprèn a col·leccionar victòries sense enamorar

Enviat Especial A VigoDos cops ràpids a la mandíbula del rival a l'inici de la segona part van servir al Barça per guanyar a Vigo. El primer gol va arribar amb molta sort, ja que se'l va fer en pròpia porta el porter Yoel. El segon, quan el Celta ja es fonia. El Barça de Martino segueix atrapat en una dinàmica de resultats fantàstica, una dinàmica marcada per la fredor en el joc i per la sensació de guanyar els partits per ser millor, però no per jugar millor. El líder sembla atrapat a una cadena de muntatge, fent la feina perquè toca. Arriba, fitxa a la feina, guanya i marxa per sopar a casa. Però ni gaudeix ni acaba de fer gaudir els seus.

Un onze que no rutlla del tot

A Vigo, Martino va apostar per un equip que no va acabar de rutllar. Va fer jugar de sortida Song i Busquets. Però a diferència de la segona part contra el Madrid, no els va emparellar en un doble pivot, i va situar el camerunès més avançat al costat de Cesc, com si volgués demostrar que l'exjugador de l'Arsenal és menys defensiu del que es pensa. Song, però, va perdre la brúixola, sense presència en el joc. En algun moment semblava que Cesc i Song juguessin partits diferents. El Barça jugava massa separat, sense cohesió. No era un equip amb cara i ulls. L'anarquia va afectar el jugador més regular de la temporada, Busquets, menys precís que altres cops en el seu intent de multiplicar-se. Els gols de la segona part i els crits de Busquets, però, van ser balsàmics, per ordenar i donar força a aquest mig del camp experimental.

Una evolució tranquil·la

Martino treballa amb pausa. Sobre la base de la feina de les últimes temporades fa evolucionar l'equip més amb rotacions i substitucions que no pas amb grans decisions. A Vigo va donar descans a gairebé tots els petits, però no va funcionar. Va deixar a la banqueta Xavi, Iniesta i Neymar, va donar galons a Cesc i va premiar Alexis i Pedro, que van jugar d'ales en atac. En defensa, Bartra i Puyol feien de fermall. Un Barça amb menys toc, amb físic i pulmons per córrer si feia falta contra un Celta entremaliat i ofensiu. I va tocar córrer per plantar cara a un rival digne. Reflex del que somia Luis Enrique, el Celta sempre intenta lluitar, però a Balaídos el partit en alguns moments era un intercanvi d'errades, de pilotes perdudes. Cabral, en una imprudència quan era gairebé l'últim home, va veure com Cesc li pispava la cartera. El rebuig de Yoel al xut del maresmenc el va aprofitar Alexis per continuar en un estat dolç de cara a porteria: 0-1 al minut 8. Ara, Valdés va evitar el gol local en diferents xuts gallecs després de pèrdues de pilota d'Alves, Alexis o Puyol. Per acabar-ho d'adobar, Adriano es va lesionar. Condemnat a patir lesions cada cert temps, el brasiler va dir prou.

El Barça ara mateix és fàcil de reconèixer pels seus noms propis, per accions individuals. De tant en tant Messi feia una cursa en què deixava enrere dos o tres rivals. Pedro i Alexis també deixaven un bon control, una diagonal. Cesc, incansable, arribava des de la segona línia. Detalls, miniatures per recordar una obra més gran que ahir no es va veure en la seva totalitat i la seva coralitat. El Barça conserva la grandesa, imposa i guanya. S'ensuma el llibre d'estil. Però es fa difícil reconèixer en partits com el de Balaídos un equip gran. El Celta es va enfrontar a un croquis del mateix Barça que aquesta temporada ha fet bons partits. Sense alguns dels seus millors aliats, Messi, com tots els homes d'atac, va estar desconnectat, baixant a buscar pilotes quan ja no podia més, obligant-se a curses impossibles. Després passava uns quants minuts caminant amb el cap baix. Com ja ha passat en altres partits, el Barça va ser efectiu però no va crear gaires ocasions clares de gol. El Celta tampoc va assetjar el campió, però Valdés va tenir tanta feina com Yoel, amb dos xuts molt perillosos d'un Rafinha bastant actiu.

Martino sabia que el Celta mossegava i lluitava més que un Barça perdut sense Iniesta i Xavi. Els centrals, sense referents a qui donar la pilota, patien per la pressió gallega en un primer temps difícil de pair. Martino, però, va decidir deixar uns minuts de la segona part sense fer canvis. I li va sortir bé, ja que en el primer minut una jugada en què Song i Cesc van mossegar els centrals locals va acabar amb un xut del maresmenc que després de tocar el travesser va colpejar el porter Yoel quan semblava que no seria gol. I del braç del porter va tornar cap a la porteria. 0-2. La fortuna arribava per obrir el camí a un segon temps plàcid que amagaria una mica les misèries del primer. El cop va ser duríssim per a un Celta que havia sortit a la gespa disposat a mantenir el duel viu. Abans del minut 10 de la segona part, l'equip gallec va perdre una nova esfèrica i Messi, actiu i físicament millorat, la va transformar en una assistència de gol per a Cesc: 0-3 i feina feta.

El Celta, en un acte de fe, va intentar trobar un gol que encengués la flama de l'esperança. Martino, però, va canviar un Cesc que ja no podia més per Iniesta i el Barça va seguir passejant-se en un segon temps sense història, més enllà dels intents individuals de marcar el seu gol. El líder va fer el que s'esperava d'ell, guanyar. Però no ho va fer com s'espera d'ell. Ara mateix surt a la gespa per guanyar. No surt a la gespa per jugar.