BARÇA

El Barça afronta un dels moments més complicats de la seva història

Jugadors i directius s'han de posar d'acord com sigui, aparcant les seves guerres

En temps de foscor, calen lideratges forts. Els nostres herois lluiten als hospitals, però el món de l’esport segueix sent un referent per a milers de persones. Aquells que han portat alegries, que han defensat banderes, que han guanyat finals. En un context com aquest, el Barça hauria de recordar-li al món que segueix sent més que un club.

Però ho és, encara? El primer club de la lliga en anunciar un ERTO segueix sense arribar a un acord amb els futbolistes per retallar el sou. Afectat per una crisi econòmica molt greu, ha reaccionat més tard que altres entitats esportives d’Europa. No ha liderat cap iniciativa solidària, ja que lluita per la seva vida en reunions telemàtiques amb la UEFA, la FIFA, l’ECA o la RFEF. Un munt de sigles que amaguen darrere aquells que gestionen un dels negocis més lucratius. Un munt d’institucions enfrontades durant anys, però unides per un objectiu: intentar acabar el màxim de competicions per no perdre diners.

La crisi del coronavirus ha arribat en el pitjor moment, al Barça. Si hagués arribat en una de les temporades en què la caixa era plena i l’equip guanyava la Champions, de ben segur que seria diferent. Però el coronavirus no pot convertir-se en una excusa per justificar tot el que vindrà. No podem, de cap manera, oblidar el que havia passat en els dos mesos anteriors a la pandèmia: acomiadar de males formes un entrenador, caure en dues competicions, l’escàndol de les xarxes socials (amb una investigació aturada de moment i sense responsables), un mercat de fitxatges en el qual es va fer evident que no es podia fitxar perquè no hi havia diners, anunciar un nou referèndum de l’Espai Barça, Messi contestant Abidal per Instagram, lluita per la successió de Bartomeu, una plantilla curta... i, esclar, la guerra freda jugadors-directiva. La llotja i el vestidor, enfrontats, sense complicitats, negocien ara un acord que és vital. El Barça s’hi juga molt. Els futbolistes s’hi juguen molt. Si no cedeixen, la seva imatge pot quedar molt tocada. La directiva s’hi juga més. Si no supera la crisi, potser no acaba mandat o acaben pagant de la seva butxaca les pèrdues del mandat.

Aquesta és una de les crisis més importants en la història del club. La situació econòmica no era la millor just quan arriba el coronavirus. Les pèrdues poden ser grans. Pot perillar el model, pot perillar seguir sent un club capdavanter. Amb La Masia i una bona base patrimonial, però, el club hauria de trobar solucions per sortir-ne amb el cap alt. El Barça ha superat una guerra, una postguerra cruel. Crisis econòmiques. Males gestions. Una junta quan tenia tot just 17 socis i Gamper va decidir que el club no moriria.

La directiva necessita estalviar com sigui, ara. El 2021 acaba el segon mandat de Bartomeu i si aquest es tanca amb pèrdues, els tocaria posar-ho de la seva butxaca. Sense els ingressos dels partits, el Museu, les botigues...només es pot estalviar amb els salaris. I ningú cobra com els futbolistes del primer equip masculí, responsables també, de bona part d'aquests ingressos extraordinaris. 

Al Barça, en el passat, sempre han aparegut líders en moments clau. Jugadors i tècnics que cedien el seu sou. Ramallets, Segarra o O’Connell. Qui és el líder ara mateix al Barça? Segurament, hi ha més líders al vestidor que a la directiva. I en context de crisi, algú haurà de prendre decisions pensant en el club, oblidant per uns moments les guerres diàries.