Publicitat
Publicitat

LLIGA

Derrota l'Athletic i consolida el lideratge amb el millor inici de Lliga de la història

El Barça firma un rècord per fregar-se els ulls

Dia rodó al Camp Nou. El Barça ja ha arribat als 40 punts imposant un ritme que no pot seguir ningú. Amb un primer temps memorable, l'equip de Tito Vilanova va fer miques un Athletic ple de cadells i va aconseguir, de passada, batre el rècord del millor inici de Lliga de la història i superar la fita del Reial Madrid de Radomir Antic de la temporada 1991-1992.

Després d'un inici de Lliga en què calia recórrer a l'èpica molts cops, amb gols en els últims minuts i un munt de patiments, el Barça ha anat agafant velocitat i ara camina amb el vent a favor cap al títol, sense problemes en defensa ni dubtes sobre l'efectivitat de l'equip. Tots els petits debats que van acompanyar en algun moment el líder han estat desterrats, arraconats, fets miques. Ja no es dubta d'un Cesc que ha demostrat que pot jugar amb Xavi i Iniesta. L'equip té una efectivitat terrible i marca en gairebé els primers xuts a porta. I amb tots els defenses que estaven lesionats de tornada, rep pocs gols amb aquella defensa col·lectiva en què el primer que defensa és un Pedro que no s'atura en la pressió.

Ahir el Barça jugava un partit de 180 minuts i va acabar amb una rialla d'orella a orella. Començava a casa contra l'Athletic de Bielsa i després mirava per la televisió un derbi de Madrid en què només podia guanyar. Si somreia el Madrid, volia dir que el Barça consolidava el lideratge i deixava més lluny el segon classificat. I si somreia l'equip de Simeone, el Madrid quedava tocat de mort. Al final, la jornada es va tancar amb el lideratge més sòlid que mai, amb sis punts sobre el segon classificat i, per sobre de tot, unes sensacions immillorables. Aprofitant a la perfecció les facilitats que dóna un Athletic tan romàntic en el plantejament com tou en la posada a la pràctica, el líder es va divertir en una nova jornada en què Messi va omplir el seu cabàs de gols i es va acostar una mica més al rècord de Gerd Müller de fer 85 gols en un any natural. Ara l'argentí ja n'acumula 84.

El Barça va sortir a la gespa amb un posat seriós, concentrat, conscient que per fer de la jornada d'ahir un gran dia calia estar centrat. A davant, un Athletic una mica desdibuixat respecte del de l'any passat, però amb un grup de jugadors molt joves (només tres per sobre dels 25 anys), llestos per intentar jugar bé, tocant la pilota, pressionant a dalt i intentant desafiar el Barça sense por. Un rival lloable en les intencions però tou en l'execució, encara massa verd per poder aguantar fent un pols a aquest Barça. El partit va durar uns 20 minuts, en què només Iniesta es va inventar un xut. 20 minuts de partit igualat, amb un Athletic descarat amb la pilota als peus. L'atreviment de la canalla visitant va durar fins que, a la sortida d'un córner, Cesc, murri, va forçar un xut i Piqué va rematar a porta buida. El partit, tot i que llavors no se sabia, ja s'havia acabat.

S'havia acabat perquè el Barça s'ha encaparrat a inscriure el seu nom a la llista de tots els èxits possibles, s'ha encaparrat a guanyar tots els partits i a no deixar espai als dubtes que sí que tenen els seus adversaris. El partit d'ahir va ser un dels més seriosos de la temporada, amb un gran exercici d'interpretació del matx per part de tècnics i jugadors, i una constància que no pot fer res més que atemorir els rivals. Més enllà d'alguna pèrdua de pilota i el fora de joc mal tirat en el gol de l'Athletic, el Barça va jugar a un nivell tan alt que, des de la graderia, semblava que els jugadors es divertien. Quan, en veritat, estaven seriosos, treballant concentrats.

Amb Piqué i Mascherano de centrals per afavorir una bona sortida de pilota enfront de la pressió rival, i Adriano i Alba menjant-se quilòmetres per la banda, l'equip de Vilanova va saber deixar madurar el partit, esperar que l'Athletic s'estovés deixant espais per a un equip magnífic en el cant coral però amb solistes de primer nivell. Bielsa, encadenat a les seves idees, va plantejar una defensa amb marcatges a l'home, i el Barça va obrir molt el camp per plantejar molts duels individuals en què costava molt que un defensa basc arribés per ajudar Amorebieta quan defensava Messi. L'argentí va fer el segon fent el que va voler amb el defensa internacional per Veneçuela, i abans del descans un Cesc molt endollat va fer l'assistència del tercer a un Adriano que viu una temporada dolça de cara a porteria.

Un equip ple de talent

Un dels èxits de Vilanova és haver aconseguit trobar la fórmula per fer jugar plegats Xavi, Iniesta, Cesc i Busquets. Iniesta es mou escorat a l'esquerra, Xavi Hernández la toca, Sergio Busquets es converteix en un gegant que dóna equilibri i Cesc Fàbregas es mou per tot arreu com un corcó. El d'Arenys, de fet, va participar en tres dels primers quatre gols i va marcar el 4-0 a la segona part, un gol que va acabar d'ensorrar moralment un Athletic en què Bielsa ho va intentar tot per caure amb el cap alt: donant entrada a la segona part a Fernando Llorente i Gaizka Toquero. Una rauxa que topava amb el talent dels migcampistes locals.

El tècnic de Bellcaire d'Empordà, doncs, a més d'haver trobat la fórmula per fer jugar plegats aquests quatre genis, demostra la sensibilitat per entendre el seu futbol i la saviesa per adaptar les idees a la gespa. Ahir dos dels tres finalistes a la Pilota d'Or van jugar de sortida i van aportar el seu talent a un partit que es va anar apagant de mica a mica, amb els bascos mirant el rellotge i pregant per no rebre més gols, i el Barça donant per bo el 5-1, amb Messi fent l'últim gol després d'una jugada de murri de Pedro Rodríguez. Un gol que el deixa a tocar d'un nou rècord. Just en el dia en què se'n trencava un altre. Un dia rodó a Can Barça.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT