Publicitat
Publicitat

EL DERBI

El líder sentencia el partit en un primer temps en què fa miques un rival massa tou (4-0)

El Barça fa de l'Espanyol una joguina en un derbi desigual

El derbi va reflectir del tot les realitats oposades dels dos protagonistes. El líder, aquest Barça que ja avantatja en 11 punts el segon classificat, va escombrar de la gespa un Espanyol sense cor que va perdre d'un sol cop tot l'optimisme de què s'havia contagiat l'equip des de l'arribada de Javier Aguirre. El primer temps del derbi català va ser un monòleg blaugrana en què es va sentenciar un partit en el qual l'Espanyol va acabar jugant per evitar una golejada humiliant. Un cop va rebre el quart gol, l'objectiu de l'Espanyol va ser aturar l'hemorràgia contra un rival que ja havia fet tota la feina.

El Barça acostuma a prometre bon joc ofensiu. Aguirre havia promès un partit travat en què els seus homes jugarien amb aquell coratge tan mexicà que demana el seu entrenador. El Barça va complir i va jugar un partit fantàstic. L'Espanyol, en canvi, no va semblar aquell bloc amb caràcter del Santiago Bernabéu, amb una tàctica equivocada i una actitud impròpia d'un equip que amb Pochettino aconseguia fer patir els aficionats del Barça al Camp Nou. Ahir, en canvi, l'Espanyol no va mossegar al mig del camp blaugrana i es va tancar en defensa sense saber llegir els moviments col·lectius d'un Barça que manté el seu rumb ferm cap al títol de campió de Lliga: 17 victòries en 18 jornades jugades, amb 61 gols marcats.

Poc tenia a perdre l'Espanyol al camp del líder, però, en una nit en què als visitants no els va sortir res bé, van perdre el petit bagatge que tenien i van semblar un equip sense cor, que arribava tard a les ajudes defensives i no sabia fer faltes tàctiques per tallar una mica la circulació de pilota local. El Barça, en canvi, viu instal·lat en la satisfacció i Tito Vilanova va poder seure a la banqueta malgrat els problemes de salut que ha patit. Vilanova va veure com els seus deixebles sentenciaven el partit ja abans dels primers 30 minuts de joc, quan el líder ja guanyava per 4-0. I tot, amb dos gols de Pedro Rodríguez, que ha tornat de les vacances de Nadal amb les piles carregades i la punteria afinada.

El Barça va encertar les decisions, va llegir bé la tàctica del rival i va posar velocitat i possessió territorial per treure de polleguera un rival que va viure un viacrucis provocat, en part, també pels pecats propis. Aguirre va deixar Sergio García sol en atac i va tancar la resta de jugadors en defensa, atrinxerant els seus homes en un intent utòpic d'aturar un Barça que va arribar amb molta facilitat. Les golejades normalment s'expliquen quan dos relats es complementen: el d'un equip que juga al seu millor nivell i el d'un altre que ho fa d'una manera horrible. I aquest podria ser un bon resum del derbi d'ahir.

El retorn de Cesc

Vilanova va fer jugar el centre del camp que tant li agrada: amb Iniesta jugant a la banda i Cesc, que reapareixia després de més d'un mes lesionat, creant interaccions amb Messi pel mig. L'únic dubte clar era veure qui tancaria el trident ofensiu, i Pedro va ser l'escollit, amb encert, ja que es va retrobar amb el gol i en va fer dos ja abans del descans. Amb tant de talent per metre quadrat, el Barça es va agradar i va regalar-se un partit fantàstic, amb moviments corals meravellosos de Messi, Xavi, Iniesta, Cesc i Pedro. Els blaugranes semblava que jugaven a una velocitat diferent d'un Espanyol estàtic, que quan aconseguia aturar els atacs locals perdia la pilota ràpidament i queia al parany d'un Barça que va basar el seu triomf també en uns mecanismes defensius perfectes que permetien a l'equip tornar a aconseguir l'esfèrica ben a prop de la porteria rival.

L'argentí, elèctric, va allunyar-se molt d'una àrea amb molt de trànsit, i va crear les jugades dels dos primers gols -dos gols oberts sempre a la banda esquerra, en què Iniesta i Alba feien patir de valent l'Espanyol-, acabades amb l'arribada d'un home al punt de penal, primer Xavi i després el mateix Messi, que va veure com el seu xut l'acabava de fer entrar a la porteria rival Pedro. Durant el primer temps l'Espanyol tenia por de sortir massa de la seva zona defensiva per no donar espais al rival. Però en fer-ho permetia que el Barça li caigués a sobre amb facilitat. Quan Aguirre va voler reaccionar, el Barça ja guanyava per 2-0. I acte seguit Busquets va aprofitar que la defensa visitant va fer un pas endavant per assistir Pedro, que va fer el 3-0. Poc després Messi feia el seu primer gol del 2013 en transformar un penal en què Casilla va tocar lleument Cesc Fàbregas en una jugada força polèmica.

Baena, revolucionat

Amb la pitjor golejada rebuda al descans en un derbi en més de 40 anys, l'Espanyol només podia apel·lar al seu orgull per evitar que el Barça encara fes més sang. L'equip d'Aguirre va mossegar turmells al mig del camp, va fer-se un fart de córrer i va oferir una imatge diferent d'entrada. Baena, però, va anar més enllà amb una sèrie de faltes molt dures al mig del camp, que li van significar una targeta groga i ràpidament la substitució, ja que Aguirre tenia por de quedar-se amb 10 homes. Baena, que es va enfrontar amb Cesc i Piqué, també va donar motius a alguns jugadors del Barça per tornar a pujar les revolucions, i el Barça, sense ser la màquina de fer futbol del primer temps, va intensificar el setge sobre la porteria de Kiko Casilla buscant el cinquè gol. Pedro, molt actiu, ho va aconseguir en dues ocasions, però els gols van ser anul·lats per fora de joc. Dues jugades, naturalment, amb la participació d'un Messi que va jugar força allunyat de l'àrea i obrint la pilota a les bandes, on Alves es feia un fart de centrar malament. Javi López i Capdevila, per la seva banda, feien mans i mànigues per tancar la porta. Messi, molt actiu, va xutar al pal, va continuar demanant la pilota i es va assegurar de mantenir l'interès d'un partit que va convertir-se en la història de com un equip modest intenta no rebre més gols. Aguirre va donar entrada a Stuani i Christian Alfonso per introduir múscul i pulmons. Vilanova va apostar per Thiago i Villa per donar minuts a dos jugadors suplents.

Però el derbi ja no guardava més secrets. La seva història s'havia escrit en 30 minuts de màgia blaugrana i patiment blanc-i-blau. Un resum que serveix també per a tot el que han viscut fins ara a la Lliga els dos equips.

Històries de superació esportiva