Un Barça madur abaixa els fums del City (0-2)

Manchester (enviat especial)El Barça segueix creixent de mica en mica. Després de divertir-se contra el Rayo, l’equip de Martino va saber controlar el partit i patir quan va caldre contra un rival que va modificar el seu sistema de joc i no es va rendir ni tan sols quan es va quedar amb 10 homes. El triomf a l’Etihad obre el camí cap als quarts de final i, per sobre de tot, dóna calma a l’equip per seguir fent el seu camí.

El resultat va ser fins i tot més bo que el partit. En algun moment va caldre serrar les dents i defensar davant un rival agressiu, i Valdés va evitar l’empat quan els citizens jugaven amb 10. La intenció dels homes de Martino va ser en tot moment tenir la pilota, tant per atacar com per defensar-se, però contra un rival tan ambiciós en algun moment va perillar el resultat. El gol d’Alves, balsàmic, va deixar tocat el City i va evitar que s’escapés aquesta gran oportunitat de deixar estès sobre la lona un adversari amb 10 homes.

El Barça es fa respectar i és temut. I el City va modificar el seu sistema de joc per rebre els blaugranes. Els blaugranes arriben als estadis europeus precedits per la fama que s’han guanyat aquests últims anys. Pocs equips decideixen rebre el Barça jugant com ho solen fer sempre. El duel contra el City, un equip que juga en un temple de l’ambició i té un munt de diners, arribava marcat per la necessitat dels anglesos de demostrar si poden somiar a ocupar el lloc als altars futbolístics que ara ocupa el Barça. I per la necessitat blaugrana d’abaixar els fums locals i lluitar contra les seves pors o dubtes.

El Barça, però, també juga sempre contra si mateix. La temporada no ha estat senzilla per la necessitat de ser sempre brillant, d’enamorar sempre. Quan tothom espera sempre el millor de tu, qualsevol relliscada sembla una desfeta terrible. Però a mesura que s’acosta el tram clau de la temporada, el caràcter competitiu blaugrana s’imposa, i contra el City es va veure un Barça madur, serè, prou prudent per no cometre bogeries i prou fidel al seu llibre d’estil per dominar la pilota.

Manchester va veure un Barça encertat i amb prou recursos per controlar bona part del matx, malgrat el mal partit d’Alexis i l’anarquia defensiva d’un Alves que va arreglar el partit amb el seu gol. Martino ja havia dit que l’equip sense la pilota patiria, i la possessió de l’esfèrica va servir per tenir més opcions de guanyar i per no patir tant en defensa. De vegades, de fet, semblava que l’equip estava satisfet amb el 0-1.

El City, castigat quan Demichelis va veure la vermella en la jugada d’un penal no tan clar (la falta va ser just quan Messi entrava a l’àrea), va començar tancat en defensa, amb dues línies de quatre ben juntes, per oferir ajudes defensives i ofegar la imaginació blaugrana. El Barça, poderós, es va motivar en sentir l’himne de la Champions i, trepitjant amb força i segrestant la pilota, va convertir el matx en un monòleg aclaparador. Pellegrini, però, tenia clar que no tot el partit seria així. I en alguns moments és va veure un partit estrany, ple de petites històries i duels, però sense un relat general. Ara dominava el Barça, patint per trobar ocasions de gol, ara dominava el City.

Pellegrini va prioritzar aturar el Barça: va posar dos laterals a una banda per frenar Alves (Clichy i Kolarov) i va confiar a Fernandinho i Touré Yaya el centre del camp per frenar els baixets catalans. Martino no va sorprendre en fer jugar plegats Xavi, Iniesta, Cesc i Busquets, però va escollir un Alexis poc encertat davant de Pedro. Cap dels dos equips va aconseguir controlar el duel i van ser les accions individuals les que van accelerar el ritme del duel. Una cursa de Messi, una genialitat de Silva, un xut llunyà de Xavi o la lluita de Negredo.

Un City adaptat

El Barça va aconseguir evitar cedir córners o faltes ideals per al joc aeri local -la que va cedir Cesc al primer temps gairebé acaba en gol-, però no va obrir forats a la defensa anglesa. I el City va bloquejar el joc blaugrana ofensiu, amb cap xut entre els tres pals durant el primer temps, però tampoc va aconseguir donar vida a la seva connexió ofensiva. En partits així, al Barça encara li costa crear ocasions de gol.

Respectant-se, els dos equips van intentar aplicar un pla oposat. El blaugrana més sincer, amb la pilota i el toc, però sense prou ambició a l’hora de xutar fins que el City es va quedar amb 10 homes. El pla del City no volia la pilota, buscant passades llargues cap al far Negredo i tocs de Silva. Els homes de Pellegrini s’adaptaven a un Barça sense exuberància ofensiva però amb les idees clares.

Amb la prudència planant sobre l’estadi, el partit va canviar quan el City va perdre la pilota sortint en atac i Iniesta va assistir Messi, a qui Demichelis va fer caure. Penal, vermella i gol de l’argentí per començar a recordar al City que encara és un projecte de gegant europeu, no pas una realitat.

Pellegrini va ordenar el seu equip fent entrar Nasri i Lescott, cosa que va donar pas a una fase del partit estranya, en què el Barça no s’acabava de decidir per sentenciar el partit i els anglesos tenien ocasions aïllades. Valdés en va salvar dues, però els catalans també en van fallar algunes de clares fins que Alves va fer el 0-2, un gol que permet veure amb uns ulls diferents el partit d’un equip que encara té marge per millorar. Guanyar en un estadi on només han guanyat el Bayern i el Chelsea, però, dóna raons a Martino per seguir treballant sense crisis setmanals.