President nou, entrenador nou, davanter nou. El Barça ha canviat de pell durant els últims mesos i encara la temporada amb la necessitat de transformar la gran inversió feta en títols. Josep Maria Bartomeu, que ara fa un any era vicepresident del club, lidera per primer cop un projecte, després d’aterrar a la presidència al gener, gastant un munt de diners. El Barça no havia gastat mai tant, però tampoc no havia ingressat mai tant pels que han marxat. I aquest estiu encara hauria pogut ser més revolucionari si se n’hagués anat Xavi Hernández.

El nou Barça ja no disposarà del caràcter de Puyol ni de les aturades de Víctor Valdés, ja no hi haurà els dubtes amb la posició de Cesc ni els debats sobre Alexis Sánchez. Serà el Barça de Luis Enrique, un tècnic amb un caràcter ben diferent del de Gerardo Martino. I que tindrà el repte de sempre: aconseguir que Leo Messi rendeixi al màxim, i de passada creï complicitats amb Neymar i el nou enfant terrible, Luis Suárez. I tot, amb la necessitat de guanyar un títol important, ja que les dues últimes temporades només s’ha guanyat una Lliga i una Supercopa d’Espanya. Massa poc botí per a un club que no fa tant estava fart de guanyar títols.

Andoni Zubizarreta ha sigut l’encarregat de gestionar el mercat de fitxatges, un mercat que encara podria tenir alguna novetat abans del 31 d’agost. El Barça s’ha gastat 143 milions i n’ha ingressat 76,5 per les vendes, amb operacions per reforçar totes les línies del terreny de joc. Part d’aquests diners s’han invertit a reforçar la porteria. Després d’una dècada, Valdés deixa de ser el porter del club on es va formar, cosa que ha generat un debat sobre qui ha de ser el seu hereu. Han arribat dos porters de perfils diferents. Un de jove i un de veterà. El xilè Claudio Bravo, després de jugar un gran Mundial, aterra aquí provinent de la Reial Societat per lluitar amb el jove Marc-André ter Stegen, l’alemany fitxat del Borussia de Moënchengladbach. En total han costat 24 milions d’euros, 12 cada un. A més, Luis Enrique s’ha fet un fart de recordar que Masip, el porter del filial fins ara, tindrà les seves oportunitats. Tres homes per fer oblidar Valdés, doncs.

La defensa ha sigut la línia defensiva en què ha costat més fitxar. Descartats homes com Marquinhos, Zubizarreta finalment s’ha decantat pels serveis del belga Thomas Vermaelen (19 milions, provinent de l’Arsenal) i el francès Jérémy Mathieu (20 milions, del València). A l’espera de veure si finalment es fitxa un lateral dret, el Barça confia a recuperar el millor nivell d’un Gerard Piqué que ha admès haver perdut pistonada durant l’última temporada. Sense Puyol i amb Mascherano destinat a jugar al centre del camp, Bartra hauria de guanyar minuts en una defensa en què Vermaelen necessitarà trobar regularitat en el joc. A l’Arsenal no n’ha tingut: ha passat de ser el capità a no ser indispensable per culpa d’un rosari de lesions. A les bandes, Alves finalment no ha marxat: el PSG va descartar endur-se’l quan tothom donava per fet que el fitxaria. Alves i Montoya, doncs, ocupen una banda, amb Jordi Alba i Adriano per l’altra.

L’any d’Iniesta

Al centre del camp, Luis Enrique serà l’encarregat d’iniciar una nova època en què Xavi no tindrà garantida la titularitat. El capità va arribar a informar que deixava el club, però finalment es queda per lluitar per una titularitat que el tècnic asturià no vol garantir a ningú. Sense Cesc i amb Song destinat a marxar, Iniesta serà la clau de volta d’un centre del camp més elèctric, marcat per la pressió al rival i l’arribada d’Ivan Rakitic i Rafinha. El croat, provinent del Sevilla, ha costat 18 milions i arriba per jugar per davant d’un Sergio Busquets que puntualment podria ser utilitzat de central. Sergi Roberto, en canvi, haurà de fer-se un espai en un any clau per demostrar de quina pasta està fet.

Un atac amb poques cares

En el capítol de sortides, la posició d’atac ha sigut la que ha vist marxar més homes. Afellay, Tello, Bojan, Alexis, Isaac Cuenca o Denis Suárez se’n van -alguns cedits, com Tello o Denis Suárez- per deixar les coses clares. Luis Enrique haurà de triar entre Messi, Neymar, Luis Suárez i Pedro, ja que ha decidit cedir Deulofeu al Sevilla.

L’entrenador del Barça ja ha anunciat que donarà llibertat a Messi, però el gran dubte serà veure quin és el sistema tàctic final a l’octubre, quan Luis Suárez -el gran fitxatge de l’estiu, ja que hauria costat uns 81 milions d’euros, provinent del Liverpool- acabi la sanció de quatre mesos sense poder jugar partits oficials. Amb el golejador uruguaià al centre de l’atac, Neymar i Pedro semblen destinats a jugar a les bandes, per cedir a Messi llibertat pel centre.

Joves al poder

Luis Enrique, però, no amaga la seva voluntat d’esperonar la competivitat dels jugadors del primer equip cuidant homes com Munir, Adama o Halilovic, que han ofert bones actuacions durant una pretemporada en què, entre el cansament acumulat després del Mundial i la sanció a Suárez, el nou tècnic s’ha vist obligat a avançar amb alguns bastons a les rodes. Però fidel al seu nou estil, Luis Enrique no ha buscat excuses. Ha promès treballar, donar-ho tot i estar a l’altura dels somnis d’una afició que reclama guanyar un títol important.

Una temporada amb fronts oberts fora del terreny de joc

La temporada 2014/15 es jugarà dins i fora del terreny de joc. La directiva de Josep Maria Bartomeu té un munt de carpetes obertes amb qüestions institucionals i judicials que poden afectar el futur del club, com la sanció de la FIFA per trencar les normes a l’hora de fitxar jugadors menors d’edat -una sanció que en cas de ser aplicada deixaria el Barça un any sense fitxar-, el judici pel fitxatge de Neymar, l’acció de responsabilitat contra l’anterior junta directiva o la demanda de l’empresa MCM sobre una proposta per patrocinar la façana de l’edifici de La Masia. A més, el club anirà fent passos endavant per portar a terme la reestructuració del Camp Nou. Un dels primers passos serà tancar un patrocinador que permeti tenir els diners per fer aquest projecte.