Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Bartomeu, sorprèn-me

Veure Messi i companyia jugant com els àngels és el millor antídot per fer passar el mal humor i veure el món des d’un prisma un xic més optimista

Veure Messi i companyia jugant com els àngels és el millor antídot per fer passar el mal humor i veure el món des d’un prisma un xic més optimista. Per això, ara que el Barça està en un moment dolç, és l’hora d’afrontar certs debats. Les eleccions del Barça van dibuixar un escenari gris, sense grans idees. Amb un barcelonisme incapaç de presentar noves propostes. Al final, l’alenada d’aire més fresc va ser Seguiment FCB, una candidatura que va aconseguir, més o menys, el que volia: obrir un debat necessari sobre l’animació. Malauradament, la major part de socis que van votar la candidatura guanyadora no valoren aquest debat sobre com s’anima.

La directiva de Josep Maria Bartomeu va guanyar-se l’oportunitat de manar durant sis anys. Un triomf còmode. Els crítics han quedat orfes, sense caps visibles. Però no muts. I confio que la premsa mantindrà l’esperit crític, que no és el mateix que criticar per criticar. A la directiva li demano que ens sorprengui en positiu. La directiva segurament va ser votada pel que havia fet, però hauria de ser votada pel que haurà de fer. El repte és majúscul i tant de bo la directiva no mani pensant en què diuen els candidats derrotats, les xarxes socials o quatre periodistes pesats. Que no manin per sentir-se guanyadors. Que manin amb la idea de créixer.

El repte fa una mica de por. El Barça necessita, ja, obrir el debat sobre com s’ha d’organitzar. Sobre si el model actual de directiva és vàlid. El Barça necessita ser capdavanter en joc, model, negocis i imatge. L’actual llei de l’esport no hi ajuda gaire, però, encara que els molesti, els directius han d’entendre que el seu rol hauria de ser, cada cop, menys important. Un club com el Barça necessita que guanyin pes els professionals que s’hi dediquin al 100%. Figures com Jordi Mestre, un bon empresari, no poden tenir pes en una àrea esportiva en què s’hauria de fitxar professionals especialitzats. Fitxar Ariedo Braida tenia sentit, llàstima que es va fitxar 25 anys tard. Començo a pensar que la directiva, com a tal, no té sentit, ja que, molts cops, empresaris amb prou diners per avalar acaben traient pit a la llotja, on no treballen cada dia, ja que tenen els seus propis negocis.

Sí, el Barça guanya títols. Sí, el Barça és ric. Però Messi no hi serà sempre. Cal pensar en el futur, en els reptes i analitzar clubs ara inferiors que s’han posat les piles. Ser crítics i pensar com millorar. Un club més modern, més enllà de rentar la cara a l’estadi. I Bartomeu té la gran oportunitat d’obrir aquests debats. Seguir igual serà un error. En veure Albert Soler, un professional, acumulant poder, a vegades penso que Bartomeu sap que cal fer canvis i professionalitzar estructures. Sí, no em sembla malament fitxar persones amb currículum per defensar el club. Ara bé, tampoc acabo d’entendre que una sola persona tingui potestat per controlar fitxatges, negociar per Pogba, supervisar la comunicació i negociar amb la UEFA. Potser calen més Alberts Soler. I sí, no em sembla malament el seu passat polític. Entenc que és un professional i sap que ha de defensar a qui li paga. Ara li toca fer-ho bé davant Madrid i la UEFA. El repte no és fàcil, tal com tenim el país.

Històries de superació esportiva