El Bayern vola per sobre el Barça

Enviat Especial A MunicWembley ha passat de ser un somni a ser una utopia. Superat per un rival colossal físicament i molt treballat tàcticament, el Barça va encaixar a Munic la derrota més dura dels últims temps davant d'un rival pletòric. L'equip de Vilanova no va saber convertir les seves idees en ocasions. Al Bayern, en canvi, ara mateix li surt tot i ni tan sols la presència de Messi va alterar el seu rumb. Els bavaresos tenen la fam que tenia el Barça fa dos anys, competeixen al màxim i només una remuntada històrica evitarà que siguin a la final. De fet, si el resultat és horrible, les sensacions encara són pitjors. Les sensacions diuen que el Bayern és millor. Així de senzill, així de cru.

El Barça pot argumentar que Dante va fer falta en el primer gol, que el segon va ser en fora de joc i que en el tercer hi va haver falta a Alba abans del xut de Robben. També pot criticar que la gespa estigués pesada per l'aigua. Però si el Bayern el va golejar va ser perquè va mossegar els turmells del Barça en cada jugada, perquè Heynckes va superar Vilanova a la pissarra i perquè els bavaresos tenien aquella força de l'aspirant que té ganes de ser rei. El Barça, cansat, marcat per les ferides que ha patit durant una temporada esgotadora, va aguantar el pols com va poder i va sortir a la gespa amb el cap alt, tocant la pilota i disposat a ser fidel a una idea de joc que ha esdevingut el gran tresor del barcelonisme. Però la possessió de la pilota mai es va materialitzar en ocasions de gol. A la idea de joc li van faltar cames, pulmons i moral. De Milà aquest equip en va sortir tocat. De París, ferit. I la trompada definitiva va arribar a Baviera. La temporada s'ha fet llarga per a un equip meravellós mortificat per mil i un problemes. I la Lliga, d'un valor incalculable, quedarà tacada pel rècord de la golejada de Munic si no hi ha miracle a la tornada.

Els centímetres

El campió alemany va guanyar tots els duels individuals i col·lectius. Schweinsteiger i Javi Martínez van ser un mur al mig del camp, i malgrat la voluntat d'un Bartra que va aconseguir jugar a un nivell òptim, la defensa va patir de valent, especialment en les jugades d'estratègia. Com contra el PSG, el Bayern va fer molt de mal en cada còrner, en cada falta, per una qüestió de centímetres. Però el Bayern és molt més equip que el PSG i va aconseguir una golejada que el converteix en el gran favorit de cara a Wembley.

El Bayern, de fet, domina més registres que un Barça pur i sincer. L'equip blaugrana no amaga les cartes. Vol imposar el seu estil, tocar la pilota, ocupar la gespa i monopolitzar la possessió. El Bayern, en canvi, no va tenir cap problema a admetre que si es tractava de lluitar per la pilota tenia totes les de perdre. Els bavaresos van saber defensar i atacar amb velocitat quan recuperaven l'esfèrica, en transicions defensives fantàstiques. Un joc coral, sacrificat, en què Lahm guanya la línia de fons però Ribéry baixa fins a la seva àrea per tapar Dani Alves.

Vilanova no va sorprendre davant del repte del Bayern i el Barça no es va amagar ni va buscar la sorpresa. Va sortir a la gespa de l'Allianz Arena amb l'equip previst. Amb Bartra de central, Pedro i Alexis picant pedra i Messi, esclar, a la gespa des del primer minut. Però el Barça no va ni esgarrapar un rival que ja als dos minuts va estar a punt de fer el primer gol.Els bavaresos van eclipsar un Messi que va arribar al partit com a gran protagonista i va acabar passant sense pena ni glòria, ofegat per tres o quatre jugadors. Altre cop un equip alemany passava per sobre d'un equip amb Messi i el golejava per 4-0. Com al Mundial. De passada, el Bayern tancava la ferida històrica d'aquell 4-0 al Camp Nou pagant amb la mateixa moneda al Barça.

El Barça es va anar fonent de mica en mica. El Bayern, llest, va esperar durant els primers minuts, però a poc a poc es va anar sentint més còmode. Cada pilota guanyada en duel directe, cada ajuda defensiva, cada aproximació reforçava la determinació d'un equip que sent que aquest any pot fer història. Cada possessió de pilota blaugrana acabava en una pèrdua, com les de Piqué o Busquets al mig del camp. El Barça va saber aguantar després de rebre el primer gol, en una jugada d'estratègia en què Dante i Müller van ser més llestos que Alves i Piqué. Fins al descans, de fet, les diferències no eren tan evidents.

Però la segona part va ser un suplici per a l'equip de Vilanova. Altre cop en un còrner Mario Gómez va fer el 2-0 en fora de joc, i de mica en mica el malson va mortificar un Barça que va anar perdent l'ordre, la fe i les idees. Robben va fer el tercer i un Thomas Müller fantàstic va tancar la golejada d'un Bayern en què cada jugador va semblar un colós. Un Bayern convertit en el primer equip en molt de temps que passava per sobre del Barça a Europa. Un Bayern que fa olor de campió.