No m'agrada gens parlar dels àrbitres. No és res d'ètic, és mandra. Però entenc que hi hagi gent que en parla. Com entenc que fins i tot Guardiola faci insinuacions i dubti. Jo crec que és una qüestió cultural. En els últims anys hem vist la Juve, el gran club italià, caure a Segona per controlar àrbitres a través de Luciano Moggi. El president d'un gegant turc com el Fenerbahçe és ara la presó pel mateix motiu. El Panathinaikòs i l'Olympiacos han estat investigats per comprar àrbitres, i el màxim mandatari del Porto també en va resultar esquitxat. Com els ha passat a clubs tants grans al seu estat com el Dinamo de Zagreb o l'Estrella Roja. Si els veïns són pecadors, doncs... dubtar és lícit, oi? Si el madridisme va dubtar del Barça parlant de villarato , és normal que el barcelonisme vegi mans negres, oi? És una qüestió cultural. Vivim en un país on és normal dubtar i on agrada el debat. No oblidem que pel que fa al futbol Espanya és el referent pel talent dels jugadors, però en l'aspecte federatiu i organitzatiu és a prop de Grècia.
