BarcelonaL'any 2004 el Borussia Dortmund es va veure obligat a vendre el seu estadi al banc Commerzbank. Considerat un dels clubs amb més tradició i més suport a Alemanya, només per darrere del totpoderós Bayern, l'equip de la conca del Ruhr es va anar enfonsant de mica en mica víctima de la mala gestió de la junta directiva presidida per Gerd Niebaum, que havia construït una plantilla que feia patxoca, havia guanyat la lliga i havia arribat de passada a una final europea -la UEFA perduda l'any 2002 amb el Feyenoord-. Però, econòmicament, l'equip de Dortmund era un gegant amb peus de fang que es va anar ensorrant, venent jugadors, drets comercials i, finalment, el considerat temple del futbol alemany, el Westfalenstadion va ser construït el 1971 i s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge per als aficionats del futbol. La selecció hi juga partits importants, la mitjana d'assistència és una de les tres millors d'Europa i és l'estadi amb més aforament de tota la Bundesliga.
L'advocat Reinhard Rauball es va fer càrrec del club l'any 2004. Per a Rauball era el tercer període com a president del club, després d'haver-se convertit en el president més jove d'un equip alemany el 1979, quan tenia 32 anys. Rauball, que poc després seria escollit president de la Lliga Alemanya de Futbol, va iniciar un pla per recuperar el club i va aconseguir de mica en mica rebaixar el deute, rebaixar la massa salarial i iniciar una política de fitxatges esportius que ha estat un èxit. El Borussia Dortmund s'ha convertit en un club que ven els jugadors que fitxa bé de preu, com Rosicky, Kagawa, Sahin i Mario Götze. A més, Rauball va aconseguir recuperar l'estadi, malgrat que va vendre el nom a la marca Signal Iduna en un contracte milionari. Demanant préstecs (el mateix Bayern va deixar dos milions a club de Renània), el Borussia es va aixecar.
Rauball va encertar de ple quan va fitxar el tècnic Jürgen Klopp, un tècnic considerat extravagant. Però Klopp ha guanyat dues lligues i una Copa amb una plantilla que, en total, no val ni 80 milions d'euros. Menys que Cristiano Ronaldo. Menys que Cesc i Alexis plegats. Exceptuant els 16 milions d'euros pagats per Marco Reus, provinent del Borussia Mönchengladbach, el Dortmund fitxa jugadors desconeguts i després els ven per 20 milions, com en el cas del japonès Kagawa al Manchester United, o Götze, que valdrà 37 milions.
El gran protagonista del partit d'anada de les semifinals, Robert Lewandowski, va costar uns 6 milions d'euros al Lech Poznan i ara val més de 25 milions. Gündogan, l'home que ha fet oblidar Kagawa o Sahin al centre del camp, va ser fitxat per 4 milions procedent del Nuremberg. Ara el Barça té informes d'aquest jugador, que apareix a l'agenda d'altres clubs de primer nivell. El Dortmund ha cuidat els detalls. Ha invertit diners en el seu centre de formació i entrenament, ha cuidat els aficionats amb facilitats a l'estadi i entrades barates i ara guanya diners cada dia que hi ha partit gràcies a la venda de productes oficials. I la venda d'uns jugadors que somien a ser a la final de Wembley.
