Buscant la final més ràpida de tots els temps
L'estadi olímpic de Londres viurà aquesta nit, a les 22.50 h, un dels grans moments dels Jocs, la final dels 100 metres masculins. Fa quatre anys Usain Bolt va coronar-se rei dels Jocs de Pequín i va fer aixecar de la cadira tot el seu país i mig planeta. Aquella exhibició, sumada a la seva personalitat, va servir per recuperar l'interès pels 100 metres, la prova estrella de la velocitat.
Des de la retirada de Carl Lewis, l'home que només va poder ser derrotat per les trampes de Ben Johnson, els 100 metres havien perdut cert interès. Homes com Christie, Bailey o Greene van ser reis de regnat efímer. La velocitat feia temps que demanava un heroi i Bolt es va convertir en el seu salvador.
El jamaicà viu de l'excés. Ha guanyat amb massa facilitat durant els últims anys, ha fet celebracions massa provocadores -la Federació Internacional d'Atletisme va demanar-li moderació- i ha corregut massa ràpid. El seu rècord mundial de 9.58, aconseguit a la final dels Mundials del 2009, sembla destinat a quedar-se molt de temps sense ser superat. Si ell vol, esclar. Als 25 anys el velocista de Sherwood Content segueix defensant que és possible baixar dels 9 segons i mig i fer els 100 metres en "9,4 segons".
Bolt, una incògnita
El gran problema és que l'estat físic d'Usain Bolt ara mateix és un misteri. Últimament ha patit molèsties físiques i no ha participat en totes les proves que tenia previstes. Ahir, a les sèries de classificació, va córrer amb certa indolència i va dosificar energies d'una manera escandalosa. Va guanyar la seva sèrie amb 10.09, lleugerament més lent que els seus rivals. Però, amb tanta dosificació de forces, la cursa d'ahir no serveix per treure conclusions. Bolt pot estar amagant la seva debilitat o pot amagar que està llest per aconseguir ser el primer home que baixa dels 9 segons i mig.
La final d'avui pot ser la primera de la història amb els 8 finalistes per sota dels 10 segons. Abans caldrà veure unes semifinals (20.45 h) en què els velocistes ja no podran amagar tant les cartes com ahir. La final serà un duel per posar a prova Bolt, que aspira a ser el primer des de Carl Lewis a guanyar els 100 metres en dos Jocs Olímpics consecutius i, a la vegada, serà un pols entre els jamaicans i els nord-americans. Els tres velocistes dels Estats Units van marcar terreny ahir i van anunciar així que donaran feina a una Jamaica que els ha pispat la condició de superpotència de la velocitat. Així, Justin Gatlin (ahir va fer 9.97), Ryan Bailey (9.88) i Tyson Gay (10.8) van plantar-se a les semifinals amb una gran marca. "La pista és molt ràpida, és molt fàcil córrer aquí", va recordar Gay, el segon home més ràpid de la història.
Ara Bolt ha de vigilar no només els rivals nord-americans. La gran amenaça hauria de ser el seu compatriota i company d'entrenaments Yohan Blake, que arriba amb la millor marca de l'any i amb la moral alta després de derrotar Bolt als trials jamaicans. Blake va guanyar la seva sèrie per davant del sorprenent japonès Yamagata, amb una bona marca de 10 segons justos. El tercer jamaicà, Asafa Powell, va fer una marca de 10.04.
"Esclar que es pot derrotar Bolt", ha reconegut Blake. "Però encara és el més ràpid, així que prefereixo fer la meva sense esperar res d'ell. Ja sé com és", va dir rialler a la premsa ahir el vigent campió del món. En els últims Mundials Blake va guanyar després de veure com Bolt era desqualificat per moure's abans de sortir. Aquell fet va portar a modificar la normativa i ara els atletes només poden ser desqualificats si arrenquen abans del tret de sortida. Els organitzadors dels Jocs no es podien permetre una final sense Bolt.
