Buscant el nou Lionel Messi

BarcelonaQuan tenia 12 anys, Leo Messi va jugar al Perú un torneig de futbol amb el Newell's Old Boys. Els jugadors dormien a les cases de voluntaris que col·laboraven en l'organització del torneig i Messi va dormir a casa d'una família local. El dia abans de les semifinals del torneig, Messi no es va trobar bé. Va vomitar. Abans del partit va demanar un Gatorade a la família. I va fer vuit gols en el triomf del Newell's per 9-0. El pare d'aquella família es va encaparrar que el seu fill fos com Messi. I gairebé li va arruïnar la vida. L'anècdota l'explica el periodista xilè Juan Pablo Meneses, autor del llibre Niños futbolistas . Meneses, que va viure a Barcelona fa anys, és un dels iniciadors del periodismo cash , un estil de periodisme en què per explicar la realitat es viu. Fa uns anys, fart del debat entre argentins, xilens i uruguaians sobre qui produïa més bona carn, va decidir explorar aquest negoci i va comprar un vaca. Durant tres anys va alimentar la negra , la vaca, fins a vendre la seva carn i fer un asado final. A Niños futbolistas , editat per Blackie Books, Meneses explora el món dels representants de jugadors, el futbol base i el negoci organitzat al voltant dels joves talents sud-americans. Per escriure el llibre va decidir comprar un nen futbolista. "El negoci organitzat al voltant de la recerca del nou Messi mou milions. Com en la Febre de l'Or, la gent confia trobar el nou talent, sense entendre que Messi és l'excepció. Vaig donar voltes oferint diners als pares, i vaig comprar un nen xilè per 200 euros", explica.

Meneses va visitar la família que va acollir Messi per explicar una història simptomàtica del que representa el futbol a l'Amèrica del Sud. El pare de la família ja "no veia el futbol com una passió". "Era una aposta econòmica. El seu fill, que tenia talent, va començar a jugar bé quan el pare no era a la graderia. Quan el pare hi era, es posava nerviós i perdia la pilota. La pressió paterna l'afectava molt", recorda fent un cafè. "Tothom vol acabar a Barcelona. Però pocs arriben al Barça. Quan vaig començar amb aquesta feina em van dir que el negoci dels nens futbolistes era massa inestable. Parlem de nens. Si en trobes un de bo, un agent més gran te'l pisparà i el farà seu. Però el drama és que la major part de nens futbolistes no arriben a triomfar. En molts llocs ser futbolista és una de les dues úniques sortides laborals per fer diners per a molts joves. L'altra, les bandes del narcotràfic". Per escriure el llibre, Meneses ha visitat els barris que es van construir a Medellín, a Colòmbia, amb els diners del narco Pablo Escobar, un autèntic malalt del futbol. "Aquests nens veuen el futbol com una sortida. Els pares també. Els representants, més". Amb una estructura piramidal, empreses amb capital noruec, anglès o espanyol rastregen cada racó de l'Amèrica del Sud buscant nens futbolistes , un terme que Meneses utilitza per parlar d'aquests joves encadenats a la promesa de poder fer fortuna fent malabarismes amb la pilota. Joves amb un somni: el Barça.

Un cas únic

"El Barça ha creat una estructura gairebé perfecta. Quan va organitzar un programa per fer proves a nens llatinoamericans amb la promesa d'un estiu a La Masia per al guanyador, se n'hi van apuntar milers", argumenta Meneses, que admet haver-se sorprès per com ha canviat el Barça en pocs anys: "Quan vivia aquí, es patia per entrar a la Champions. Ara és una màquina perfecta, però també és un terreny perillós. Quan mous tants diners i sembles poderós, pots provocar un efecte contrari. Mira el Brasil. La terra on el futbol és sagrat es troba amb la gent al carrer dient que no volen un Mundial, que volen educació".

Segons Meneses, Messi és un cas únic. Però la idea de poder trobar altres casos similars ha creat un mercat que mou milions d'euros. "Quan buscava comprar un jove jugador, el meu contacte a Madrid m'avisava que la crisi s'acostava i que calia fitxar ràpid o perdríem diners. Un dia em va dir directament que la crisi havia arribat, però que no passava res. Que ara la gent consumiria encara més futbol". Així doncs, aquest mercat encara mou més diners que mai. "Hi ha gent que cobra 500 euros per aconseguir el telèfon d'un jove jugador que destaca. Ara els representants són gent amb estudis universitaris que creen xarxes en què es mouen dinerals. Maradona va arribar a Europa amb més de 20 anys. Messi amb 13. Ara es fitxen nens amb 9 anys. Tenim algun cas de nens fitxats amb 4 anys per fer malabarismes". Segons diferents fonts, el negoci de fitxar joves menors d'edat al continent sud-americà mou xifres superiors al preu de mercat de Messi i Neymar multiplicat per 100.

El llibre de Meneses retrata a la perfecció la part fosca d'un futbol convertit en un fons d'inversió, en un producte, en una aposta. "Ara mateix l'exportació de carn futbolística és un dels grans negocis llatinoamericans. Cada any milers de jugadors es venen. I malgrat que la FIFA afirma que cal controlar el mercat, el mateix dia que es presentava un acord per evitar operacions amb nens molt joves, el Madrid feia una roda de premsa per presentar un nen llatinoamericà de 13 anys. Es fan contractes als pares per trobar sortides legals". Meneses, que admet que estima el futbol, creu que s'ha entrat en una època en què a la major part del planeta toca estimar una samarreta. "No pots estimar els jugadors. A Xile amb 19 anys, si brillen, marxen. A Alexis Sánchez gairebé no el vam veure", conclou.