Condemnats a ser favorits també en un temple com San Siro

Milà (enviat Especial)Jordi Roura va tornar ahir a San Siro al capdavant de l'expedició del Barça. El 1989 va jugar de titular en aquest estadi un Milan-Barça de Supercopa en què va lesionar-se. Una lesió que li va tancar la porta del primer equip del Barça per sempre més. Aquell Barça volia fer història i no ho acabava d'aconseguir. El Milan, en canvi, iniciava la seva millor època, i del 1989 al 1994 guanyaria tres Lligues de Campions. Aquest 2013, en canvi, els vents inflen les veles del Barça i van en contra d'un Milan més pobre, més fluix i sempre condicionat per la carrera política d'un Silvio Berlusconi que d'aquí pocs dies aspira a tornar a guanyar unes eleccions. Berlusconi, que ha demanat al seu tècnic que faci un marcatge a l'home a Leo Messi, és el primer que sap que ara és el Barça qui juga els partits amb la condició de favorit. Abans era el seu Milan.

L'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions és l'enèsim duel entre aquests dos gegants del futbol continental. L'any passat el Barça va jugar dos cops a San Siro, amb el tàndem Guardiola-Vilanova dirigint el partit. Avui els dos tècnics miraran el partit per televisió des de Nova York, i deixaran a Roura un protagonisme relatiu, ja que darrere les decisions del tècnic de Llagostera s'amaguen les trucades transatlàntiques de Vilanova. Roura, fidel al discurs prudent dels últims anys, va voler advertir des de la sala de premsa d'aquest temple del futbol italià que el Milan "sempre ha de ser respectat, ja que a San Siro sempre ho passes malament en algun moment".

Però pitjor ho passa un Milan que no derrota el Barça des de l'any 2004 -en un partit de la fase de grups decidit per un gol de Xevtxenko- i que encadena set partits oficials sense derrotar els blaugranes. No ho va aconseguir durant els últims anys d'una generació daurada que va envellir vestint de rossoner , i ara ho intenta amb cares noves i un projecte en reconstrucció que no espanta el cos tècnic blaugrana. "Nosaltres no ens sentim favorits i si guanyem o perdem no serà per haver menystingut el rival. Amb el Tito i l'Aureli Altimira hem estudiat els seus partits i és un equip que ha canviat respecte a l'any passat, però els partits que hem vist segueixen un patró similar. No hauria de ser del tot diferent ara".

El Milan, condicionat per les baixes al mig del camp de Flamini i Nocerino, afronta el partit amb un objectiu clar: arribar amb vida al partit de tornada. I, per aconseguir-ho, un dels objectius serà intentar anul·lar Leo Messi. El debat sobre les tàctiques defensives per aturar el geni de Rosario ha omplert pàgines i pàgines de la premsa italiana aquests dies; Bojan ha afirmat que caldria un mal de panxa a la plantilla blaugrana per ser optimistes, i Berlusconi ha fet de les seves i ha demanat un marcatge a l'home de Muntari a l'argentí després d'un acte electoral. Massimiliano Allegri, però, intentarà fer cas del seu instint encomanant a la tàctica la responsabilitat de marcar de prop un Messi que ja sap què és fer gols a San Siro.

Un Milan jove i ràpid

El tècnic toscà, que va veure com el seu càrrec corria perill durant els primers mesos de la temporada, ha aconseguit redreçar l'equip malgrat que va acabar segon de grup, per darrere del Màlaga, a Europa. A la Serie A ha recuperat l'optimisme amb un bona ratxa de resultats que han acostat l'equip a la tercera posició, malgrat que bona part del mèrit és per l'impacte provocat per Mario Balotelli, fitxat aquest gener i absent de la convocatòria, ja que va jugar la Champions amb el City.

El Milan ja no és aquell equip ple de veterans de les últimes temporades. Ara busca un nou estil i fer-se camí amb jugadors joves. Només Ambrosini i Abbiati recorden el que va ser guanyar una Champions, quan compartien vestuari amb nous ídols com l'italoegipci El-Shaarawy i Mbaye Niang. Homes que tapen el sol a un Bojan que sol ser suplent. I quan juga ho fa per darrere dels davanters, en una posició destinada avui a Boateng. Allegri podrà disposar avui de tot el seu estol ofensiu, ja que El-Shaarawy s'ha recuperat dels problemes físics que patia, però perd efectius al mig del camp, com Nocerino, que es va lesionar ahir entrenant-se, i Flamini, que cau de la llista per uns problemes a la cuixa que han suposat un maldecap per a l'entrenador del Milan. L'extècnic del Càller sol fer patir els rivals amb davanters ràpids i elèctrics, però té el taló d'Aquil·les en una defensa que no imposa.

Els últims resultats han permès al Milan arribar al duel amb cert optimisme, malgrat que tothom sap a Milà que el favorit és un Barça que ha recuperat per al duel d'avui Xavi Hernández. El Barça camina amb pas ferm en totes les competicions malgrat que no aconsegueix tancar bé la porta i ja ha arribat als nou partits oficials consecutius encaixant gols. Amb la recuperació de Xavi Hernández, el Barça recupera el seu jugador clau al centre del camp, preparat per crear complicitats amb Iniesta. Roura i Vilanova hauran de decidir si aposten per l'alineació en què Iniesta cau més a la banda per cedir el centre del camp a Xavi, Iniesta i Sergio Busquets. D'alternatives en tenen, i moltes.

El factor Alexis

En atac falta David Villa, que es recupera del còlic que ha patit els últims dies. Sí que ha viatjat un Alexis Sánchez que va redescobrir les pors de cara a porteria a Granada però que sembla amb opcions de sortir en atac al costat de l'omnipresent Messi. Alexis, que ja sap què és marcar a San Siro (va fer-ho amb l'Udinese), té el suport del cos tècnic malgrat que Roura ha admès que "cal ajudar-lo" perquè té ansietat de cara a porteria. "És cert que a Granada no va estar fi del tot, però la nostra obligació és ajudar i animar un jugador que sempre demostra una gran actitud", va afegir ahir el tècnic de Llagostera a la sala de premsa d'un estadi que s'omplirà de gom a gom per veure-hi el novè partit oficial del Barça des de l'any 2000, sumant-hi tant els duels contra el Milan com contra l'Inter.

Per al Barça jugar a San Siro s'ha convertit en una petita tradició que serveix per recordar com ha canviat el futbol en pocs anys. Un partit ideal per aturar-se i mirar cap al passat per recordar els anys en què feia por jugar a San Siro contra aquest Milan que Puyol admira. "És el meu segon equip", admetia ahir. Un Milan que, amb la boca petita, confessa que admira el Barça, malgrat que avui entrarà amb força per intentar evitar que els pronòstics favorables al seu rival es facin realitat.