18/10/2015

Deixar la democràcia en fora de joc

3 min
Deixar la democràcia en fora de joc

BarcelonaDesprés de ser executat, Achille Starace va acabar penjat dels peus en una gasolinera de Milà, al costat del cos de Mussolini. La llegenda diu que els partisans van bromejar dient: “Sembla una medalla, així penjat”. Starace, feixista de la primera època, havia presidit el Comitè Olímpic Italià durant anys i s’encarregava d’enviar telegrames als esportistes. “Cada esportista defensa una nació que lluita per defensar la seva identitat”, els deia quan guanyaven medalles per Itàlia.

Malgrat que molts règims polítics ja utilitzaven l’esport com a arma des de l’antiga Grècia, als anys 20 es va produir un canvi, quan Stalin i Mussolini van publicar decrets en els quals l’activitat física passava a ser obligatòria per als ciutadans. Stalin volia una població en forma per si calia defensar la terra. I el feixisme va anar més enllà ajudant els esportistes per guanyar medalles i demostrar “la superioritat d’Itàlia”, com va dir Mussolini als jugadors de la selecció de futbol campiona del món el 1938, vestits tots amb uniforme militar a la recepció. A més, Itàlia va organitzar el Mundial del 1934. “Organitzar un gran esdeveniment és una manera de sentir-te legitimat a escala internacional”, defensa Arch Puddington, de l’ONG Freedom House. Així, l’Espanya franquista va aconseguir el 1966 ser escollida per organitzar el Mundial del 1982, celebrat amb Franco ja mort; l’Alemanya nazi va ser seu dels Jocs Olímpics del 1936, i l’Argentina de Videla va treure pit amb el Mundial del 1978. “La política no té lloc a l’esport”, va dir Hitler en el discurs inaugural dels Jocs del 1936.

Els últims anys aquesta tendència de consolidar la posició de determinats règims organitzant esdeveniments s’ha reforçat. Segons Robert Orttung, professor del Centre d’Estudis d’Euràsia de la Universitat George Washington, organitzar grans esdeveniments esportius “busca apujar la moral de la població i donar prestigi, però els objectius van més enllà, ja que permeten reforçar els serveis de seguretat i tancar acords comercials amb aliats”. Els últims anys, Bielorússia ha organitzat la Copa del Món de l’únic esport que interessa al seu president, Aleksandr Lukaixenko, l’hoquei sobre gel, el 2014. L’Azerbaidjan s’ha gastat diners per tenir un Gran Premi de Fórmula 1 i organitzar la primera edició dels Jocs Europeus, que han costat 1,2 bilions de dòlars. Rússia, també amb el seu Gran Premi de Fórmula 1, es va gastar més de 50 bilions de dòlars als Jocs Olímpics de Sotxi i serà seu del Mundial de futbol del 2018. A més, ha organitzat Mundials de natació a Kazan i d’atletisme a Moscou. I Pequín organitzarà els Jocs d’Hivern del 2022 després de superar Almati (Kazakhstan). Aquest estat, però, sí que ha organitzat els Mundials de boxa i judo i s’ha gastat molts diners per millorar el nivell del seu futbol, amb Timur Kulibaiev, gendre del president Nursultan Nazarbàiev, amb molt de poder dins de l’esport local. “Cada cop més esdeveniments són organitzats per estats no democràtics”, admet Orrtung. El 2019 els Mundials d’atletisme es faran a Doha (Qatar), un estat que organitzarà el Mundial de futbol el 2022 i competeix amb els seus veïns, com Bahrain, per tenir Grans Premis de Fórmula 1 o campionats asiàtics.

A l’Àfrica el polític que porta més anys manant, Teodoro Obiang, ha organitzat en tot just tres anys dues edicions de la Copa Africana de Nacions de futbol, gràcies a ajudes xineses per construir estadis a Guinea Equatorial. La FIFA defensa en els seus estatuts que qualsevol ingerència política queda prohibida, però el seu secretari general Jérôme Valcke (ara investigat per corrupció) va admetre que “un estat poc democràtic sol ser un bon lloc per organitzar un Mundial”.

stats