17/08/2016

Dels camps de concentració a guanyar un munt d’ors

2 min
Víktor Txukarin durant els Jocs del 1952.

BarcelonaEl Víktor era el pres 10.491. Abans de la guerra era un jove gimnasta, fort, orgullós. Ara pesava uns 39 kg i uns soldats nazis l’empenyien per un moll cap a un vaixell que els alemanys volien fer esclatar a alta mar per matar aquells presoners abans que arribessin els aliats. Però la marina britànica va arribar a temps per salvar aquells presoners. Unes setmanes més tard, el Víktor es reunia amb la seva mare, però la mare no el va reconèixer fins que va detectar una cicatriu que tenia al cap des de petit, quan havia caigut fent equilibris.

Víktor Txukarin s’havia allistat com a voluntari el primer dia de la guerra. Capturat pels alemanys, havia passat per 17 camps de presoners, i havia sobreviscut al camp d’extermini de Buchenwald. Al final, havia acabat a Sandbostel, al nord d’Alemanya, on va ser alliberat. Fill d’un pare cosac i una mare grega, aquest ucraïnès va trigar mesos a recuperar-se, però un cop va sentir-se prou fort va tornar a l’institut de gimnàstica de Kíev on s’havia format. Però el van rebutjar. El Víktor, però, era incansable i va ser acceptat a l’institut de Lviv. El 1946, encara fora de forma, ja va ser als campionats soviètics. El 1947 va ser cinquè. I el 1948 els va guanyar, un títol que repetiria el 1950, 1951, 1953 i 1955.

La gran cita de la seva vida, però, va arribar el 1952. Per primer cop, la Unió Soviètica participava en uns Jocs Olímpics. Era una qüestió d’estat fer-ho bé i molts van dubtar d’ell, perquè ja tenia 30 anys. Però el Víktor va guanyar sis medalles a Hèlsinki, quatre d’elles d’or: el concurs per equips, el concurs individual, salt de poltre i cavall amb arcs. El 1956, a Melbourne, en va guanyar cinc més, tres d’or. I una, altra vegada, va ser el concurs individual, cosa que el convertia per segon cop en el millor gimnasta del món, amb 34 anys. El 1957 va rebre de mans d’un altre ucraïnès, Khrusxov, l’ordre de Lenin acompanyat de la millor gimnasta de l’època: la també ucraïnesa Larisa Latynina, que havia perdut el pare a la batalla de Stalingrad. Els fills d’una guerra van crear bellesa guanyant medalles d’or en gimnàstica. De la foscor, a la llum.

stats