Disfruteu de Messi
Disfruteu. Disfruteu-ne. Disfruteu de cada segon, de cada jugada, de cada gol. Memoritzeu cada cop de maluc, cada canvi de velocitat i cada detall del seu primer gol a la final de la Copa del Rei. Intenteu no mirar el pentinat de Dani Alves en el segon gol de l’argentí. Agafeu una imatge de la rialla de Leo Messi amb el seu fill Thiago celebrant la Lliga, i poseu-la presidint un escriptori. Aixequeu temples pagans i perdoneu-li tots els pecats. Tatuatges poc estètics, poques ganes de parlar o que no sigui el rei de la festa.
No veureu res com Messi. Li queden anys, per sort, però ho heu de disfrutar ara. És un exercici complicat, el de ser conscients d’estar vivint una època històrica just quan tot està passant davant teu. Però cal tenir clar que el nom de Messi serà pronunciat en el futur tal com ara es parla de Muhammad Ali, Joe DiMaggio, Jesse Owens o Michael Jordan.
Disfruteu. No perdeu el temps queixant-vos de les tertúlies que diuen bestieses amb la xiulada a l’himne. No perdeu ni un segon queixant-vos del mal perdre dels defenses de l’Athletic Club, a criticar el pentinat d’Alves. No caigueu en aquests pecats tan fotudament catalanets d’intentar buscar coses negatives per no ser feliços del tot. Quan Messi juga, pots ser feliç. Et mires aquest nano i t’oblides per segons de tots els problemes.
Messi, tan callat, tan absent, s’expressa amb una pilota i fa riure els nens, aixeca l’ànim dels que tenen problemes i, per un hores, els dóna pau. Res canvia, tot segueix igual de trist després, però una rialla quan estàs fotut no té preu.
Aquest és el valor d’aquest esport. Que milers de persones s’hagin il·lusionat amb un equip justet, com han fet els aficionats de l’Athletic. Que milers de culers ara visquin instal·lats a l’Olimp del futbol, quan abans una Copa et salvava la temporada. Sí, tot està podrit. Sí, els trepes, com fan en la política, també troben el seu forat en el futbol per omplir-se les butxaques. Però quan Messi juga, tot canvia.
Ja el criticareu quan es faci gran, que segurament ho fareu, tret que faci com Xavi i decideixi quan vol marxar. Ja li estirareu les orelles si s’equivoca amb els seus negocis, que cal fer-ho i s’ha fet quan ha fet el que no tocava amb els seus diners. Però quan juga, no perdeu l’estona en res més. Si voleu referents morals, busqueu polítics i filòsofs, no un futbolista.
Un dia, Messi no hi serà. I aquell dia, potser, tot semblarà una mica més trist. Disfruteu de cada partit, de cada jugada. Feu que, per 90 minuts, el futbol sigui un espai per ser feliç, per ser un nen. Teniu la resta de la setmana per ser crítics, amb raó o sense. Disfruteu de cadascun d’aquests dies, ja que sou uns afortunats. Messi té aquestes coses. T’anima, encara que el teu equip s’enfonsi i baixi a Segona B, com és el meu cas. Per això puc donar aquest consell: sigueu feliços, disfruteu-ne, que no tenir paraigua quan diluvia és dur. Veure culers que just després d’aquestes obres d’art prefereixen criticar rivals o periodistes és surrealista. Agafeu ben fort tot el que dóna aquest equip. I oblideu la resta per unes hores. Sou uns afortunats. Teniu Messi. I Messi és el futbol.
