Messi marca diferències tant quan el Barça juga amb autoritat, com al segon temps, com quan sembla perdut, com al primer. Amsterdam va veure un Barça bipolar, massa tou durant el primer temps i contundent al segon. Espantat per un Ajax descarat, l’equip de Luis Enrique va jugar amb foc fins que Bartra va recuperar una pilota i Messi la va convertir en el 0-1.

Guanyar era clau per poder continuar competint a Europa. Era important per aturar la ratxa de resultats negatius i era vital per poder treballar amb calma. Luis Enrique sap que el joc de l’equip no va ser el que s’espera del Barça durant el primer temps, però té l’atreviment per anar fent les proves que calgui per trobar l’equilibri entre resultats, sensacions i joc. A Amsterdam va tornar a rebre un Piqué cada cop més seriós a la banqueta. Bartra, fent parella amb Mascherano, va ser un baluard defensiu. Entre ells, Alba i Ter Stegen van evitar que l’Ajax marqués durant un primer temps en què van pintar bastos, amb l’equip de Frank de Boer tallant el bacallà. Al mig del camp, Busquets, Xavi i Rakitic no va rutllar del tot. El croat va acabar a la banda dreta, sense connectar amb Suárez i ajudant en defensa un Alves que perdia tots els duels. El mig del camp del Barça va veure com un grup de nanos descarats (tots els jugadors de l’Ajax no sumen tants partits a la Champions com Xavi sol) els buscaven les pessigolles. L’Ajax tenia clar com volia jugar, fidel a l’estil de la casa. Però li faltaven els jugadors amb prou experiència per sentenciar els partits d’aquesta volada. Jugadors que el Barça sí que té, malgrat que, durant 45 minuts, l’equip blaugrana no semblava que tingués clar com volia jugar. Suárez encara juga massa accelerat (va perdonar el segon gol del partit tot sol), Rakitic aixecava el cap sense saber gaire on era i Busquets patia, massa sol.

Però, abans del descans, Bartra va lluitar una pilota i Messi va fer el 0-1 de cap. Un gol no gaire bonic que canviava el curs de les coses. Una alenada d’aire fresc, un crit alliberador per sentir-se més segurs durant un segon temps en què el Barça va saber portar la veu cantant, amb un Xavi molt actiu. Luis Enrique va moure Suárez en diferents posicions d’atac, Busquets va poder aturar les vies d’aigua al mig del camp i l’Ajax va quedar en mans de Messi, que apareixia poc. Però quan ho feia marcava diferències: ell va forçar la segona groga de Veltman i poc després va rematar la centrada de Pedro, que havia entrat per Neymar, per fer el 0-2.

L’Ajax sap com vol actuar, però no té els actors. El Barça té els actors però busca com actuar. Però, amb el camí a Europa obert, podrà treballar amb més calma, recuperat de l’ensurt del primer temps.