Escapar-se dels narcos amb una pilota

Cap d'EsportsAmílcar Henríquez vivia a la ciutat de Colón, a la costa atlàntica de Panamà, quan 13 bales van acabar amb la seva vida ara fa un any. L’assassí tenia tot un arsenal al seu cotxe, incloent-hi un AK-47 de fabricació russa. Henríquez, un dels millors jugadors de la selecció de futbol de Panamà, passava a ser una nova víctima de la violència que de mica en mica dessagna Colón, una vila a la costa atlàntica amb un bonic centre colonial. Una ciutat que va canviar del tot quan va ser escollida per ser el punt d’inici del canal de Panamà que travessa el continent americà fins a arribar a la costa Pacífica, on s’aixeca la capital, Ciutat de Panamà. Un canal que ha canviat la història d’un estat menut, convertit en objecte de desig de les grans potències des de fa segles. Els nord-americans ja van fomentar que Panamà es convertís en un estat independent separant-se de Colòmbia, del qual formava part. I des de llavors, Washington gairebé hi ha manat més que els governs locals.

La seva situació estratègica també l’ha convertit en un punt clau del narcotràfic. En els últims tres anys, més de 600 persones han estat assassinades a Colón, una ciutat convertida en un dels feus de grups de narcotraficants que, en molts casos, van fer-se grans col·laborant amb els grups colombians que utilitzaven aquest país per treure droga i rentar diners als bancs, als anys 80 i 90. Segons el govern, el 70% de les morts violentes a Panamà són morts relacionades amb el narcotràfic. I malgrat tot, Panamà té la mitjana més baixa de morts violentes de Centreamèrica, juntament amb Costa Rica, amb uns 500 morts cada any. Però els últims anys els atacs del govern als grups de narcotraficants han provocat més morts, en part perquè els narcos perden poder. D’aquestes morts, més de 15 han sigut jugadors de Primera Divisió. Els grups de narcos van utilitzar el futbol, com a la Colòmbia dels anys 80, per blanquejar diners, i alguns jugadors de la lliga local, mal pagada, van participar en el narcotràfic. José Fajardo, un jugador internacional, ha admès que va formar part d’un grup de joves a sou dels narcos, quan era juvenil. S’entrenava de dia i anava armat de nit, fins que un programa d’ajuda de la Federació el va apartar del mal camí. Els últims anys, l’èxit del futbol panameny ha permès ajudar joves que, de mica en mica, s’allunyen del món del crim. La mort d’Henríquez, que tenia 33 anys i tres fills, encara no s’ha resolt, però a Colón s’explica que de jove havia freqüentat males companyies, però que va sortir d’aquest cercle gràcies al seleccionador nacional, el colombià Hernán Darío Gómez, un home que va perdre molts amics a Colòmbia per culpa de la violència.

La mort d’Amílcar Henríquez va deixar tocada la selecció de Panamà just quan lluitava per jugar per primer cop un Mundial. Però en una terra històricament important pel seu beisbol, herència ianqui, la selecció de futbol va alçar-se d’aquell cop classificant-se gràcies a una última jornada en què va deixar fora del Mundial, precisament, els Estats Units. Un gir de guió entremaliat que va portar els centreamericans a Rússia, on el seleccionador, Gómez, ha dut una foto d’Henríquez. “El vaig entrenar a Colòmbia i després em va demanar que vingués a Panamà per ajudar-los. Ell ha sigut clau per debutar al Mundial”, va recordar.