Caldrà explicar molt bé el cas Neymar. De nou. Els experts en lleis afirmen que el Barça ha aconseguit un gran pacte, però molts socis observen amb incredulitat les noticies. Si el Barça hagués estat pacient, prudent, segurament hauria preparat millor el terreny per aquest pacte. Però trepitja de nou amb la mateixa pedra. Cada cop que el Barça és acusat d'algun delicte, errada o pecat, s'estripa la roba, defensa ser innocent i acusa els altres. Però després, als jutjats, no ha arribat ni un sol triomf sonat. Victòries pírriques, derrotes i decepcions. El club no ha aconseguit defensar les estelades amb èxit de moment, ha perdut les batalles contra l'anterior directiva amb la famosa acció de responsabilitat i ara admetrà la culpabilitat a canvi de salvar els seus dos darrers presidents i pagar una xifra petita, comparada amb la possible condemna en cas de voler arribar fins al final. El problema però, és aquest. Haver afirmat que tot era un complot, una mà negra. Dir que tot s'havia fet bé. Haver convençut tants socis que la innocència era tant evident, que es guanyaria el cas. Però tot plegat ha acabat amb una nova taca a l'escut. El dia a dia del Barça, darrerament, és veure triomfs a la gespa i derrotes als jutjats.