Ibrahimovic i Messi, dos camins destinats a creuar-se sempre

BarcelonaLionel Messi és un home de poques paraules. Zlatan Ibrahimovic parla molt i ja ha escrit un llibre, en què diu les seves veritats i critica gairebé tothom amb qui s'ha creuat com a futbolista. Un és més alt que un sant Pau i l'altre baixet. Però tots dos són d'origen molt humil i s'han buscat la vida lluny de casa jugant a futbol. Ara, Messi ha arrelat; no s'ha mogut mai del Barça. Ibrahimovic, en canvi, cada dos per tres fa les maletes. Ara és a París, on es retrobarà amb l'únic futbolista que li ha fet ombra en 15 anys de carrera professional, Messi. Expliquen que un dia l'argentí li va dir a Guardiola després d'un partit: "Mister... el sueco... no ". I Guardiola va entendre que Messi no s'entenia sobre la gespa amb Ibrahimovic. Aquelles poques paraules van marcar el destí de l'escandinau.

El tarannà de Messi i Ibrahimovic no pot ser més oposat. Quan Messi va arribar amb 13 anys a La Masia gairebé no parlava amb els seus nous companys. El periodista Ramiro Martín, autor del llibre Messi, un geni a l'escola del futbol , explica com el 15 de febrer del 2002 Tito Vilanova, llavors tècnic del cadet B del Barça, va entrar al vestidor acompanyat del jove jugador i va dir als seus companys: "Tenim un nou fitxatge. És diu Lionel Messi". Aquell cap de setmana el Barça va golejar 1-14 el Can Vidalet amb tres gols de l'argentí, que de mica en mica es va anar integrant al grup, gràcies sobretot al seu joc i no a les seves paraules. Ibrahimovic, en canvi, va aterrar d'una manera totalment oposada al Malmö. Hi va arribar amb 15 anys provinent d'un club de barriada anomenat FK Balkan, un club fundat per immigrants de Iugoslàvia com els seus pares. Quan Ibrahimovic va passar al Malmö, el tècnic va demanar als nous fitxatges que es presentessin. I ell va deixar anar: "Recordeu el meu nom i la meva cara. Em dic Zlatan Ibrahimovic i seré el millor jugador del món", recordava un dels joves que era aquell dia al vestidor, Ylie Shabani.

La carrera d'Ibrahimovic està marcada una vegada i altra pels desafiaments a l'autoritat. Criat en un barri molt dur, el suec va escollir un camí molt complicat, el d'intentar desafiar a tothom en duels personals i guanyar gairebé sempre. Conscient del seu valor, sap que sempre hi haurà algú disposat a pagar una milionada per ell. Només a Barcelona va perdre aquest duel, davant Messi i la decisió de Guardiola de prioritzar el talent de l'argentí. Els seus amics expliquen com Ibrahimovic es feia un fart d'insultar Messi quan passava uns dies de vacances amb ells a Suècia. Però dins del vestidor va entendre que l'argentí era millor i segons explica a la seva autobiografia, Jo sóc Zlatan Ibrahimovic , va arribar a prometre a Guardiola: "Faré com tots i jugaré per a Messi, on sigui". Però el seu destí ja estava escrit: marxaria del Barça. Això sí, els cops que s'han vist des que va marxar del Barça, els dos s'han saludat. Ibrahimovic ha admès que Messi és el millor, però aquest golejador implacable necessita ser en clubs on ell és el millor, com el PSG.

Tant Messi com Ibrahimovic són fills de famílies immigrants. Els Messi són d'origen italià i els Ibrahimovic balcànic. Fill de mare croata i pare bosnià, Ibrahimovic es va criar amb la mare al barri de Rosengard després del divorci, però també passava temporades amb el pare, que va caure en l'alcoholisme. Arribat a Suècia als anys 70, el pare del jugador va acabar de deprimir-se quan va esclatar la Guerra dels Balcans. "Es passava hores mirant les notícies, bevent i escoltant música bosniana. La guerra se'l cruspia", admet Ibrahimovic al seu llibre.

Las Heras i Rosengard

Els pares de Messi treballaven fins que el seu fill els va canviar la vida. El Jorge en una empresa siderúrgica i la Celia en un taller. Quan poden, els Messi tornen al barri de Las Heras, a Rosario, on el jugador ha deixat un gran record i on es va criar en una casa construïda pel seu pare amb les seves mans. Ibrahimovic també torna al barri de Rosengard, on ha construït un camp de futbol amb el seu nom i amb la petjada dels seus peus a l'entrada. Ibrahimovic recorda com al barri robava bicicletes envoltat d'un ambient molt dur. Gràcies al futbol es va escapar d'aquesta realitat i va anar a parar al Malmö, ple de joves rossos i on tot era ordenat. Ell, rebel, no hi encaixava, així que va començar a caminar pel món marxant a l'Ajax, on es va discutir amb tothom. I aquí, de nou, res va ser senzill. La nineta dels ulls del club era Van der Vaart, així que Ibrahimovic va decidir demostrar qui era ell quan el va lesionar durant un Holanda-Suècia. Poc després va marxar a la Juve.

Messi no ha fet mai res semblant. En converses amb Ramiro Martín, l'investigador de la Universitat de Harvard Andrés Hatum opina: "Messi aconsegueix un gran compromís i una gran identificació amb el club, cosa que no succeeix en altres clubs o amb altres jugadors que poden tenir una cultura més mercenària". L'argentí va arribar amb 13 anys a un club que el va cuidar i li va saber traslladar la importància del col·lectiu. Amb 13 anys, Ibrahimovic jugava en clubs com el Balkan, on segons recorda estava envoltat "d'eslaus bojos que insultaven a tothom". "Era com ser a casa", conclou. Ibrahimovic, que amb 14 anys va voler deixar el futbol per treballar al port de Malmö, ja que estava gelós d'un altre davanter, es va haver de fer un futur ell sol. Messi va estar ben acompanyat per tècnics com Tito Vilanova, Àlex Garcia o Rodo Borrell.