El primer cop que Dudley Stokes va pujar dalt d’un bob va ser el setembre del 1987. El febrer del 1988 ja competia als Jocs de Calgary en la competició de bob al costat de tres jamaicans més. “No podíem sortir de la vila olímpica, ja que no ens deixaven caminar. Tothom es volia fer fotografies amb nosaltres”, recorda Dudley. La presència d’un bob jamaicà als Jocs del 1988 va fer parar boja la premsa canadenca i nord-americana. Una illa on mai ha nevat i el gel només el coneixen per posar-lo a la beguda o congelar aliments s’havia fet pas en uns Jocs d’Hivern. Era una història massa potent, així que el 1993 ja s’estrenava Cool runnings, una pel·lícula de Walt Disney que explica aquesta fita. “És un film divertit, però gairebé res del que hi surt és cert”, defensa Stokes.
Malgrat que la realitat no és tan divertida com el guió d’aquell film, la presència d’un equip caribeny als Jocs del 1988 encara és una de les històries més curioses de l’olimpisme. Els culpables en van ser George Finch i William Maloney, dos empresaris nord-americans que vivien a Kingston. Un dia van veure una competició amateur de vehicles casolans i els va semblar que tenia molt en comú amb els bobs. Convençuts que els jamaicans, amb el seu físic privilegiat per a l’atletisme, podien fer-ho bé també sobre gel, van apostar per crear un equip olímpic amb la intenció, naturalment, de guanyar diners sumant patrocinadors. Era un producte immillorable, així que van engrescar les autoritats esportives jamaicanes. “Tots els membres de l’equip érem de l’exèrcit. Un dia ens van proposar passar a formar part d’aquest projecte i ho vam acceptar”, recorda Stokes.
De sobte, quatre soldats jamaicans es van trobar entrenant-se a les ordres d’entrenadors nord-americans i austríacs contractats per la Federació. Eren tècnics de segona fila, veterans, que acceptaven aquella proposta per fer uns dinerons. Els patrocinadors van permetre organitzar dues sessions d’entrenament a Àustria i Lake Placid, a prop de Nova York, on els atletes van tocar per primer cop la neu. Van ser sis mesos picant pedra i entrenant tant el físic com la tècnica per controlar un bob durant el descens. Durant les sessions d’entrenament van patir diferents accidents i un dels membres de l’equip no va poder ser a Calgary, lesionat.
A diferència del que explica el film, un cop van ser a Calgary els altres equips de bob els van rebre amb entusiasme, donant-los consells i fent broma. Al film, els alemanys o soviètics són malcarats i els menystenen. “No és cert: ens van tractar molt bé”, explicava Stokes parlant amb el Guardian britànic. Jamaica va quedar desqualificada després de patir un accident en el segon descens. Al film els quatre jamaicans agafen el bob, l’eleven i creuen l’arribada portant-lo a l’esquena. En realitat, no el van aixecar i van creuar la línia arrossegant-lo.
A Sotxi, Jamaica hi ha participat amb un bob de dos atletes. Han estat els quarts Jocs amb un equip de bob jamaicà. L’arrel ha donat els seus fruits.
