Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Jugar a futbol malgrat la guerra

La lliga de Síria no s’ha aturat i la selecció aspira a classificar-se per al Mundial

Unes 1.500 persones van veure el 8 d’agost com Moaiad al-Khouli, un defensa de 22 anys, marcava a l’últim minut el gol que decidia un títol de lliga. L’Al-Jaix va guanyar així la seva 13a lliga de Síria. Malgrat la guerra que està destrossant un estat on el règim de Baixar al-Assad controla menys del 25% del territori, la lliga de futbol siriana se segueix jugant. La nova temporada començarà aquest novembre, i com s’ha fet les últimes temporades s’aposta per un format amb dos grups de 9 equips i un play-off final. Fins a l’any 2010 la lliga tenia el mateix format que la lliga espanyola, però el 2011 la violència va suspendre la competició per primer cop des del 1980. Llavors les revoltes islamistes que van intentar derrocar el règim de Hafiz al-Assad (pare de l’actual president) van paralitzar les grans ciutats sirianes. Però Hafiz al-Assad va mantenir el poder fins a l’any 2000, quan amb la seva mort el poder va passar a Baixar al-Assad.

“Baixar al-Assad intenta mantenir una imatge de normalitat, i per aquest motiu a les zones controlades es juga a futbol”, explica Mohammed Hussein, periodista jordà. “El 2011 la guerra va fer suspendre la competició. Però es va reprendre poc després amb una novetat: tots els clubs van ser traslladats a Damasc. Aquest any també s’han celebrat partits a Latakia”, afegeix. Alguns clubs de ciutats que ara estan en mans dels rebels, doncs, segueixen jugant, ja que van ser traslladats a la capital, on viuen els tècnics i els jugadors. En total, la lliga es juga en dues ciutats i tres estadis. I no la guanya un club que no sigui de Damasc des de l’any 2009, quan ho va fer l’Al-Karamah de Homs, una ciutat ara destruïda pel conflicte. L’Al-Karamah, tal com fan els clubs d’Alep o l’Al-Jazira d’Al-Hasakah -una ciutat en mans kurdes-, segueix jugant la lliga. En canvi, els clubs de Raqqa, la principal ciutat en mans d’Estat Islàmic, sí que han desaparegut.

“El 2010 vam guanyar l’AFC Cup amb l’Al-Ittihad d’Alep i el mateix Baixar al-Assad ens va felicitar”, recorda Valeriu Tita, un tècnic romanès que ha passat molts anys a Síria. “Al règim li interessa vendre portes enfora que controla la situació, i el futbol pot ser un ambaixador”, explica Hussein. Així, la selecció encara rep diners per competir amb normalitat i els clubs segueixen jugant competicions internacionals. L’Al-Jaix ha arribat fins als quarts de final de l’AFC Cup, l’equivalent de l’Europa League a l’Àsia, jugant els partits sempre com a visitant. Aquesta competició l’any 2010 la va guanyar l’Al-Ittihad amb Tita de tècnic. “L’Al-Ittihad omplia estadis de 60.000 espectadors a Alep abans de la guerra”, diu Tita. Però aquell any 2010 Alep ja era una ciutat que lluitava dividida contra el règim, amb incidents als carrers després dels partits de futbol. Tita va deixar el club, va fitxar per un altre club de Damasc i després va acceptar ser el seleccionador de Síria, però el 2012 va decidir marxar a Jordània i el Líban, on encara entrena. “Hi havia massa violència, feia por. Jo no hi entenc de política, però Al-Assad és molt estimat, els americans no hi haurien d’intervenir”, diu.

La selecció, entrenada ara pel sirià Fajr Ibrahim, juga els seus partits com a local a Masqat (Oman), a 2.500 km, ja que la FIFA no permet la celebració de partits internacionals en territori sirià. Aquesta setmana Síria rep el Japó en un duel clau per passar per a la segona fase de les eliminatòries de classificació al Mundial. De moment Síria ha guanyat els tres primers partits amb només tres jugadors de 21 jugant a la lliga local. “La major part de jugadors sirians han marxat a l’Iraq”, diu Hussein. Un altre estat que somia a ser al Mundial malgrat la violència.

Històries de superació esportiva