14/05/2015

La Juve congela Madrid i serà el rival del Barça

3 min
Els jugadors i els membres de l’staff tècnic del Juventus celebrant la classificació per a la final de la Champions a la gespa de l’estadi del Reial Madrid, després d’empatar a un gol en el partit de tornada de les semifinals.

BarcelonaLa Juve ha tornat. L’equip torinès, després de caure al pou de la Segona Divisió el 2006 per un cas de corrupció, torna a una final europea dotze anys després de perdre contra el Milan a Old Trafford. L’equip de Massimiliano Allegri desafiarà el Barça a Berlín després de deixar amb un pam de nas els homes de Carlo Ancelotti i evita, així, que els espectadors neutrals puguin veure el gran producte mediàtic que hauria suposat una final entre madridistes i blaugranes. La Vecchia Signora, després d’uns anys de travessa del desert, torna a ser entre els grans.

La Juve, vell conegut del Barça -les estadístiques diuen que els piemontesos solen derrotar els blaugranes-, s’ha obert el camí fins a Berlín patint a la primera fase, on va acabar darrere de l’Atlètic de Madrid; agradant molt contra el Borussia de Dortmund, ja que van guanyar els dos partits; jugant un duel incòmode contra el Mònaco decidit per un penal, i, finalment, confirmant la solidesa del seu projecte contra el vigent campió, un Madrid que queda molt tocat, ja que en pocs dies s’ha quedat amb poques opcions de guanyar la Lliga i sense la possibilitat de defensar a terres alemanyes el títol aconseguit a Lisboa.

El Madrid, un any després del gol salvador de Sergio Ramos, ja dóna gairebé per tancada la temporada amb malestar al cor, ja que el somni de guanyar sis títols s’ha trencat en mil bocins. L’Atlètic de Madrid els va deixar sense Supercopa d’Espanya, el Barça sense Lliga, l’Atlètic, també, sense la Copa del Rei i finalment la Juve ha sortit amb el cap ben alt del Santiago Bernabéu. Ancelotti no té garantit el seu futur, Iker Casillas provoca un debat molt agressiu a la graderia i Cristiano Rionaldo marxa cap a casa conscient que ho tindrà complicat per guanyar la Pilota d’Or. Aquesta temporada els blancs han guanyat el Mundial de Clubs contra el San Lorenzo argentí al Marroc i la Supercopa d’Europa contra el Sevilla.

Una Juve moderna

L’èxit de la Juve confirma que l’equip italià ha aconseguit refer-se, aixecant-se de les seves cendres. És una Juve renovada, nova, res a veure amb aquella Juve gairebé aristocràtica que va eliminar el Barça amb un gol de Zalayeta al Camp Nou el 2003. Un gol als últims minuts de la pròrroga dels quarts de final, que va tallar les ales a un Barça que acabava un cicle sense saber que faltava poc per regnar a Europa. Xavi, que va batre Buffon en aquella derrota per 1-2, és l’únic supervivent blaugrana. I Buffon, l’únic de la Juve. Bé, Luis Enrique també hi era, però com a jugador.

Des de llavors el Barça s’ha renovat del tot -pocs mesos després van arribar Laporta i Rijkaard- i ha viscut els seus millors anys. La Juve ha viscut la pitjor època pel cas del Calciopoli, quan es va acusar l’entitat de comprar àrbitres, i que va fer que baixés a Segona. Des de llavors l’equip piemontès s’ha renovat de dalt a baix, amb una nova generació de la família Agnelli al capdavant. Disposa d’un nou estadi, modern i preciós, una nova estructura econòmica i una plantilla equilibrada que ha aconseguit guanyar la lliga italiana amb molta comoditat.

Retorn a Berlín

L’Olímpic de Berlín, escenari de les finals de Copa alemanyes, de la final del Mundial del 2006 i dels Jocs Olímpics del 1936, es vestirà de gala per rebre un partit entre dos clubs liderats per dos entrenadors que viuen la seva primera temporada al club. Luis Enrique va arribar provocant dubtes, tal com li va passar al toscà Massimiliano Allegri que, amb la pretemporada iniciada, va assumir el càrrec que deixava Antonio Conte. L’afició no veia Allegri amb bons ulls, ja que abans havia treballat al Milan. Uns mesos després la Juve ha guanyat la quarta lliga consecutiva sense despentinar-se -li treu 16 punts al Roma- i aspira al triplet, ja que el 20 de maig juga la final de Copa contra el Lazio en un altre Olímpic, el de Roma.

La final serà especial per als veterans com Gianluigi Buffon o Andrea Pirlo, jugadors clau en el triomf de la selecció italiana a l’Olímpic de Berlín a la final del Mundial del 2006. Buffon, però, no ha guanyat mai una Champions amb 37 anys, a diferència de Pirlo, que va fer-ho amb el Milan. La nova Juve però, destaca per apostes fresques, com el francès Paul Pogba, desitjat per mig Europa, els gols de Morata i el talent indomable de Carlos Tévez, màxim golejador dels piemontesos. Una Juve renovada convertida en l’últim rival del Barça a la final del 6 de juny a l’Olímpic de Berlín.

stats