La capella ardent d’Alfredo Di Stéfano, president d’honor del Reial Madrid, mort dilluns als 88 anys, va rebre milers de persones durant tota la jornada de dimarts. Milers de madridistes, així com representants del món del futbol, van voler acomiadar el jugador que va permetre que el club blanc fes un salt de qualitat el 1953. Amb Di Stéfano, el Madrid es va convertir en el millor equip del segle XX i va guanyar les cinc primeres edicions de la Champions de manera consecutiva.

Les mostres de condol per Di Stéfano, que serà enterrat avui a Madrid, van arribar des de tot arreu, i els representants del Barça i l’Espanyol també van ser presents al Santiago Bernabéu. Malgrat que mai va jugar amb el Barça i li va marcar molts gols, Di Stéfano sempre va ser respectat entre els exjugadors del Barça. Molts encara recorden la seva bona relació amb Kubala.

Quan Alfredo Di Stéfano va saber la mort de Laszi Kubala, per exemple, va plorar com un nen. L’argentí havia conegut Kubala quan el 1953 va arribar a Barcelona per jugar amb el Barça. Durant algunes setmanes Di Stéfano es va entrenar amb el Barça, i va fer una gran amistat amb Kubala esperant a veure com acabava la polèmica sobre el seu traspàs. Al final, la pressió exercida per les altes esferes del govern franquista van aconseguir que Di Stéfano jugués al Madrid, però l’amistat amb Kubala va perdurar. “Sempre que podia, Di Stéfano venia a Barcelona. Tenia una gran amistat amb Kubala. Quan va arribar a Barcelona sempre anava a casa seva, sempre sopaven junts”, recordava Gustau Biosca, membre d’aquell equip del Barça de les 5 Copes.

L’amistat amb Villaverde

Entre bromes i rialles els jugadors que van compartir vestidor amb Kubala solien recordar la capacitat de l’hongarès i l’argentí de sopar i beure vi fins tard sense que els afectés gaire en el rendiment. “Tant a Barcelona com a Madrid hi havia alguns restaurants on ja els guardaven un reservat. Allà s’hi passaven hores, rient, parlant de futbol”, afegia Biosca ara fa dos anys. En els sopars els dos genis solien estar acompanyats d’un altre gran davanter: Ramón Alberto Villaverde, l’uruguaià que havia jugat amb Di Stéfano al Millonarios de Bogotà i que va ser company d’atac de Kubala al Barça entre el 1954 i el 1963.

“Mai vaig estar gelós de Di Stéfano pel fet que va guanyar la Copa d’Europa. Era el meu amic i era feliç de veure que li sortien bé les coses. Mai he amagat que volia jugar amb ell. Va ser una llàstima que Raimundo Saporta i Santiago Bernabéu aconseguissin emportar-se Di Stéfano al Madrid”, va dir Kubala en una entrevista el 1993. Eren tan amics que el 1964, quan Di Stéfano va abandonar el Madrid amb 37 anys, va decidir fitxar per l’Espanyol, on jugava i entrenava un Kubala que havia marxat del Barça enfadat. Di Stéfano i Kubala van conviure dues temporades a Sarrià, recordant els partits que havien jugat plegats també amb la selecció espanyola, amb la qual van fracassar en les eliminatòries de classificació per al Mundial del 1958, a Suècia. Llavors, Espanya va quedar eliminada en mans dels escocesos i els suïssos.

Di Stéfano, que avui serà enterrat a Madrid després de ser recordat per tot el futbol mundial ahir al Santiago Bernabéu, va jugar alguns amistosos amb el Barça. Però segurament el partit més recordat que va jugar a Barcelona va ser el 26 gener del 1955, un amistós de la selecció catalana contra el Bolonya italià. En ser un partit amb fins benèfics, la selecció catalana es va reforçar amb alguns dels millors jugadors de l’època. Així, la davantera la van formar Di Stéfano, Kubala, Basora i els uruguaians Ramón Alberto Villaverde i Dagoberto Moll. La selecció catalana es va imposar per 6-2 en un partit magnífic en què Kubala i Di Stéfano es van entendre ràpidament i van destrossar la defensa italiana amb una rialla.