Nou gir de guió en el cas del fitxatge de Neymar. La secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional va ordenar al jutge José de la Mata reobrir el cas Neymar per processar el davanter brasiler, el seu pare, l’expresident del Barça Sandro Rosell, el Barça i el Santos pel suposat engany en el preu del traspàs al fons brasiler DIS, gestor del 40% dels fons federatius del futbolista. Josep Maria Bartomeu queda fora del cas.

Aquesta causa és conseqüència de la querella presentada el 2015 per l’empresa de representació de futbolistes DIS, que segons la Fiscalia va deixar de cobrar 3,2 milions d’euros que li haurien correspost per culpa dels contractes redactats en el seu moment pel Barça i el pare del jugador. És a dir, la segona branca del cas Neymar seguirà oberta, a diferència de la primera, l’originada per la querella de desembre del 2013 del soci Jordi Cases contra el llavors president Sandro Rosell per apropiació indeguda. La primera branca del cas ja està tancada, ja que el Barça va arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia i amb Hisenda aquest estiu segons el qual el club assumia tota la responsabilitat en el fitxatge del brasiler i pagava una multa de 5,5 milions d’euros per dos delictes fiscals-. Aquest cas, però, va permetre fer públiques les xifres de l’operació, fet que va provocar els moviments de DIS.

Però tant Neymar com el Barça donaven el cas per enllestit. El Barça va limitar-se a mostrar la seva “disconformitat” anunciant que “seguirà mantenint la mateixa posició, defensant que no hi ha delicte”, d’acord amb el jutge De la Mata, que va arxivar el cas el juliol del 2016. L’Audiència, però, va discrepar amb De la Mata, que creia que les conductes denunciades no encaixaven en un procediment penal, i va demanar-li que reobrís el procediment davant “l’existència d’indicis de delictes de corrupció entre particulars i estafa impròpia”. Neymar, doncs, és més a prop de ser jutjat, malgrat que el cas es podria complicar encara més si De la Mata decideix presentar ara al·legacions a la decisió de l’Audiència. Si De la Mata fa cas a l’Audiència i continua amb el procediment, els afectats podrien presentar-hi recurs. Però la decisió de l’Audiència de tornar a obrir el cas no admet recurs.

La sala va examinar dos contractes subscrits el 15 de novembre i el 6 de desembre del 2011 per conèixer les condicions del fitxatge del jugador i va concloure que hi havia indicis del “delicte de corrupció”. Mitjançant el primer contracte, el Barça es va comprometre a pagar pel traspàs 40 milions i abonar a Neymar un sou de 36.100.000 en cinc anys a partir del 2014, any en què el jugador deixava d’estar vinculat al Santos, i DIS ja no en tindria els drets. El segon va consistir en un suposat fals contracte de préstec pel qual el Barça li pagava 10 milions, però, segons el fiscal del cas, José Perals, es tractava en realitat d’una remuneració anticipada per garantir el fitxatge. El tribunal entén que el Barça, representat llavors pel president Sandro Rosell, va pactar amb Neymar i amb la societat familiar N&N, formada pels seus pares, per assegurar el fitxatge del jugador amb un avançament de 40 milions d’euros, cosa que, segons el parer del fiscal, va alterar el mercat de fitxatges perquè “el jugador es va decantar per aquesta oferta [...] per una altra via no permesa en l’àmbit de la FIFA”. Segons la interlocutòria, “aquest tribunal veu indicis de simulació conscient i ordida per cometre estafa”. En canvi, en els altres contractes subscrits el 2013 per assegurar-se el fitxatge de Neymar, els magistrats van constatar que el Santos va cedir al Barça els drets federatius pel preu de 17, 1 milions euros, una operació que sí que va ser comunicada a DIS. El fitxatge de Neymar i els seus contractes, doncs, tornaran a ser analitzats en un cas que no s’acaba de tancar mai.