L’ambició del City posa a prova la millor versió del Barça

Manchester (enviat especial)L’estiu del 2003 el Barça va estrenar el City of Manchester Stadium, la que llavors era la nova llar del Manchester City. El club anglès acabava de tancar una època deixant el vell estadi de Maine Road i es traslladava a aquest nou estadi construït amb motiu dels Jocs de la Commonwealth. “L’inici d’una nova era”, deia el programa d’aquell partit, en què el City va derrotar per 2-1 el Barça. També era una nova era per al Barça. Laporta acabava de ser escollit president, Rijkaard era l’entrenador i el fitxatge estrella era Ronaldinho. Josep Maria Bartomeu i Ferran Soriano formaven part d’aquella directiva.

Aquell estiu del 2003, el Manchester City i el Barça iniciaven una nova època. El City encara no havia rebut la inversió de capital àrab i buscava propietari (el 2007 seria comprat pel primer ministre tailandès Thaksin Shinawatra). El Barça jugava la UEFA i sortia del pou. Les dues entitats es rentaven la cara, especialment els anglesos, eternament a l’ombra dels seus veïns d’Old Trafford. Eren dos projectes en construcció que jugaven un amistós que no interessava gaire més enllà de Manchester o Barcelona. Ara, en canvi, són dues realitats consolidades. Des d’aquell partit el Barça ha guanyat tres Lligues de Campions. I el City ha trencat una sequera de mig segle sense guanyar la lliga. L’escenari d’aquell enfrontament ha estat rebatejat i ara es diu Etihad Stadium. I el partit ja no és amistós. És la Champions i es veurà als cinc continents.

Manchester City i Barça juguen el duel més atractiu dels vuitens de final de la Lliga de Campions, un duel marcat pel passat i la projecció cap al futur. El Barça treballa per consolidar el seu projecte i el City somia que ara li toqui a ell enamorar Europa. Bona part d’aquells protagonistes del Barça del 2003 segueixen al club blaugrana, com el president Bartomeu. Altres, com Txiki Begiristain i Ferran Soriano, són al club anglès, on ahir es van trobar amb la directiva del Barça fent bona cara malgrat que hi ha velles ferides que encara no han cicatritzat: casos d’espionatge, discussions, orgull.

Un Manchester City - Barça ja no és només un partit de futbol. És un partit en què es debat sobre els models dels grans clubs esportius, un partit que als palaus de Qatar i Abu Dhabi es viurà amb passió. Però seran els jugadors els encarregats de portar l’alegria als directius. I sobre la gespa els rols estan perfectament definits: el Barça és l’equip gran i el City el que vol fer un pas endavant i aconseguir per primer cop arribar als quarts de final de la Champions. Els citizens necessiten aconseguir la seva primera gran fita a la Champions. El Barça, demostrar que tot segueix igual malgrat els canvis de noms en posicions clau, com la banqueta.

Pendents del mig del camp

Fins ara Martino ha aconseguit mantenir ferm el rumb de la nau. Ha passat per mals moments, però després d’enamorar contra el Rayo i recuperar el millor Messi, afronta el duel amb més optimisme que el dia del sorteig. I des de llavors els homes de Pellegrini han perdut alguns partits i també jugadors clau, com Agüero. I encara no se sap si Fernandinho -l’home que ha permès fer un salt de qualitat al City al centre del camp- entrarà a la convocatòria a temps per a un duel en què bona part de la sort dependrà del que passi al centre del camp. “L’equip que tingui menys temps la pilota patirà” va admetre Martino.

Sobre el paper, l’entrenador argentí apostarà per l’equip que va jugar a Anoeta, amb Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc junts a la gespa per intentar “prioritzar el control de pilota i la possessió”. Martino va ironitzar afirmant que si no podien pispar la pilota al City era millor no jugar. “Del City criden l’atenció tots els seus recursos ofensius. Pot atacar per fora, per dins, per alt... Poden fer arribar la pilota als davanters o homes de segona línia de diferents maneres. En atac és un equip molt difícil de controlar. Quan toqui defensar caldrà fer-ho, però el millor que podem fer és tenir la pilota”, va dir l’entrenador blaugrana.

La lluita Touré-Busquets podria ser una de les claus del partit, ja que l’ivorià s’ha motivat molt per guanyar l’enfrontament amb el jugador que li va prendre la titularitat al Barça. “Volem fer història”, deia Touré Yaya abans d’un duel en què el Barça hi pot perdre més que el City. “Encara ens respecta tothom i ho demostrarem”, assegurava Piqué.

Manuel Pellegrini, sense Agüero i el sancionat Milner, haurà de decidir si juga Fernandinho de titular al mig del camp. Si el brasiler, que surt d’una lesió, descansa, optaria per un 4-2-3-1 amb un doble pivot amb Javi García i Yaya. Martino, que va admetre que tenia “un problema menys” sense Agüero, haurà de decidir si juga de sortida amb Neymar, que també surt d’una lesió. En principi l’exjugador del Santos hauria de ser suplent per al partit, que podria marcar un abans i un després en dos equips ambiciosos. “Queden tres mesos. 22 partits”, es conjurava Piqué, portaveu d’un Barça que se sent fort abans d’un repte increïble.

Al Barça sempre li ha costat jugar a Anglaterra. “No juguem per tancar boques, juguem per guanyar”, deia Piqué abans de topar amb un City que vol ocupar el lloc del Barça.