06/08/2012

L'ascens i la caiguda del llegendari Jim Thorpe

2 min
Per a molts nord-americans Thorpe és, sobretot, una llegenda del futbol americà. A la foto, quan ja estava retirat, amb els seus fills.

El 28 de març del 1953 moria a Califòrnia Jim Thorpe, un dels millors atletes olímpics. La seva dona, la Patrícia, el va plorar afirmant: "L'han explotat. Es va gastar els diners i només li ha quedat el nom i els records". La història de Jim Thorpe és una història molt americana. Tant per l'esperit de superació d'un jove d'origen humil com per la posterior caiguda de l'heroi. Un relat americà que concentra totes les virtuts i defectes d'un país de doble moral.

De Thorpe, fill d'una família mig blanca i mig índia, no se'n conserva el certificat de naixement. Es creu que va néixer en una reserva índia a prop d'una ciutat anomenada Prague, a Oklahoma. Sí que se sap que anys més tard va ser batejat com a Jacobus Franciscus Thorpe. Era un noi amb sang de les tribus Fox i Sauk i Potawatomi. Però també amb sang irlandesa.

Amb 17 anys Thorpe ja havia perdut per malalties la mare, el pare i un germà. Estudiava com podia guanyant diners cuidant cavalls i netejant estables. I de sobte, el 1907, no se sap ben bé com, va desafiar uns estudiants universitaris en una cursa. Els va guanyar vestit de carrer, i l'entrenador Pop Warner se li va creuar a la seva vida. Warner el va convertir en un gran jugador de futbol americà. Dwight Eisenhower, el futur president nord-americà, va jugar contra ell i no va oblidar un touchdown que va fer després de córrer 97 tardes. "Era un superdotat. Després ens va dir que no s'entrenava gairebé mai. Va ser el millor". I era cert. Thorpe s'entrenava poc. Preferia competir.

Convertit en una estrella del futbol americà, el 1912 es va entrenar per participar als Jocs Olímpics d'Estocolm. Es va classificar amb facilitat per a l'heptatló i el decatló. I, malgrat la pressió de mitjans de comunicació que no volien un indi representant els Estats Units, Thorpe va guanyar les dues medalles d'or als Jocs. El rei Gustau V de Suècia, en penjar-li l'or, li va dir: "És el millor atleta del planeta".

Però Thorpe era mig indi en una època marcada encara per la segregació racial. Així, el diari Worcester Telegram va informar al Comitè Olímpic que Thorpe, amb 18 anys, havia cobrat diners per jugar partits de beisbol. Considerant que atemptava contra l'amateurisme que llavors defensava el COI, Thorpe va ser desposseït de les seves medalles. El COI no els hi va restituir fins al 1982, quan Thorpe ja era mort.

Thorpe va viure dels esports fins als 41 anys i es va convertir en una llegenda: jugador de futbol americà professional, jugador de beisbol als New York Giants, jugador de bàsquet i campió d'atletisme. Sempre jugant a l'elit. Podia jugar el que fos i guanyava sempre. Un cop es va retirar, però, l'alcoholisme i el Crac del 29 el van enfonsar.

Entre les nombroses feines que va fer per arribar a final de mes, va fer d'actor a Hollywood, fent papers de cap indi en westerns dolents. La seva figura va començar a ser reivindicada per un film de Michael Curtiz del 1951 sobre la seva vida, interpretat per Burt Lancaster. Els diners que va rebre li van garantir viure amb certa dignitat fins a la mort, dos anys més tard.

stats